Després d'una temporada deficient, el Girona va decidir fer un últim intent per salvar el filial del descens a Segona Catalana canviant l'entrenador. Javi García ocupa el lloc de Nacho Castro, conscient que el repte és dels difícils però sense cap por. Es defineix com un pencaire del futbol i considera que tot rau a «saber transmetre i arribar» als jugadors. Per davant, tres finals contra l'Escala, Mataró i Lloret que s'han de guanyar per assolir la salvació i evitar el desastre. Des de dilluns que ja està treballant amb l'equip. Germán Rodríguez, del juvenil B serà el seu segon.

Li agraden els reptes complicats?

Em motiva aquest. Sóc el primer que creu que ens en sortirem. El vestidor també. Lluitarem, treballarem i esperem que amb la feina arribin els resultats.

Són tres finals. Només valen els 9 punts, oi?

El partit és contra l'Escala. Treballem per garantir-nos arribar al final amb els deures fets. Esperem que sigui positiu i a partir d'aquí, pensarem en el següent.

Els possibles descensos compensats poden complicar més les coses.

Sí. Això dependrà del que facin els de Segona B. La nostra il·lusió és guanyar els tres partits. Més no podem fer. El que hagi de passar, passarà. No és a les nostres mans.

Vostè ve de l'Infantil A. Coneixia la plantilla?

He vist força partits de l'equip aquesta temporada. La conec bastant.

Què considera que li manca o on es pot millorar?

Em preocupa sobretot en l'aspecte emocional. Quan s'està malament només es pot millorar a base de treballar. Tenim clar que hem de jugar contra tres equips que estan com nosaltres i que depenem de nosaltres mateixos.

Vostè és gironí però la seva carrera l'ha desenvolupat pràcticament tota a Andalusia. Com és que va decidir tornar cap a Girona?

Els meus pares van venir de Granada a viure aquí. Jo de jovenet me'n vaig anar allà i m'hi vaig criar. Vaig començar la meva carrera al Granada, Lleida, Recreativo i novament a Granada, on després vaig continuar com a ajudant de diversos entrenadors. Ara necessitava aires nous i he tornat.

Aquesta experiència sobretot al costat d'entrenadors com Lucas Alcaraz, Fabri González, Anquela o Abel Resino, el pot ajudar en aquesta aventura al filial?

En futbol el més important és transmetre. He estat amb bons entrenadors i tinc una bona trajectòria com a jugador. Tot i això, el més important és saber transmetre i saber pensar com ells. Si no saps arribar al jugador, mai et donarà el que n'esperes o en vols.

El Granada s'ha salvat les últimes temporades en situacions agòniques. Alguna era comparable a la que viu actualment el Girona B?

En la primera temporada a Primera Divisió ens vam salvar a l'última jornada gràcies a un gol de Falcao de l'Atlètic de Madrid al Madrigal que va fer baixar el Vila-real. Nosaltres vam perdre al camp del Rayo Vallecano per culpa d'un gol de Tamudo però al final el gol de l'Atlètic ens va donar la salvació. Això no se sap mai.

Amb ganes de poder fer carrera al món de les banquetes suposo?

Mai se sap què pot passar.?Quan vaig començar a jugar tampoc sabia que seria professional. És complicat arribar-hi perquè tothom hi vol ser. A mi m'agrada. M'ha tocat ara aquest repte i el viuré com mai. Sóc un pencaire del futbol.