al girona li va faltar atacar

25.05.2016 | 07:24

Tres dies després de guanyar el Mallorca, Pablo Machín plantejava el partit a Valladolid realitzant sis canvis en l'onze inicial, només quatre jugadors de camp repetien titularitat, els dos centrals Kiko Olivas i Florian Lejeune, el lateral esquerra Carlos Clerc i el migcampista Pere Pons. Les rotacions de l'entrenador estaven pensades amb l'objectiu de disposar de jugadors frescos al mig camp i en la zona d'atac per poder jugar amb intensitat els noranta minuts. De totes formes el partit s'iniciava sense ritme, cap dels dos equips tenia el control i el Girona semblava desconcentrat pensant en la prematura lesió de Lejeune.
Sobtava veure que en totes les accions d'inici del joc Isaac Becerra optava pel joc directe enlloc de sortir amb pilota controlada i buscar el joc combinat, aquest fet provocava la pèrdua de pilota constant i obligava als gironins a realitzar molts esforços per poder-la recuperar. El Girona buscava les passades interiors molt aviat, mancava amplitud en atac, l'inconvenient en les passades directes cap a Jaime Mata i Rubén Sobrino era que els dos centrals locals jugaven amb molta comoditat. Calia realitzar moviments de desmarcatges previs per tal de poder crear espais, jugadors com Alex Granell o Rubén Alcaraz precipitaven la passada vertical enlloc de realitzar canvis d'orientació condicionant l'ordenada defensa adversària.
La manca de profunditat per part dels dos bandes i el fet que no es trobaven jugades d'enllaç entre el mig del camp i els dos davanters feia que anessin passant el minuts sense aconseguir ocasions de gol, la més clara al minut quaranta on Jaime Mata xutava a porteria per primera vegada.
Les ordres a la segona part semblava que eren diferents: els homes de Pablo Machín començaven a tenir el control des de l'inici del joc, la pilota començava a passar pel mig camp obligant al Valladolid a cedir terreny fent-lo recular, el problema era que l'equip continuava sense estar gens fi en l'aspecte tècnic, les errades en els controls i sobretot en les passades a la zona de finalització eren constants. Un exemple clar de les errades tècniques és que en cap moment es van executar bé les accions d'estratègia. Va durar poc el control del joc, el partit es tornava a igualar i l'equilibri de forces feia que la igualada en el marcador fos justa.
El sistema de joc utilitzat pel Girona ha de poder complir uns requisits; els jugadors de banda han de ser molt profunds per buscar amplitud i han de participar constantment, també és molt important que els dos davanters tinguin presència tan en les accions on han de buscar córrer a l'espai com en els moments on han de quedar-se la pilota per donar temps a enllaçar amb els interiors que arriben de segona línia, ahir cap de les dues accions va passar de manera continuada.
Defensivament els gironins van fer un partit molt seriós, segurament el Real Valladolid va fer un mal partit gràcies a l'esforç que fan fer els visitants a l'hora de pressionar i recuperar la pilota, el treball col.lectiu i el fet que ahir es va tornar a mantenir la porteria a zero són els aspectes que fan continuar a l'equip en posicions de privilegi.
El punt aconseguit ahir pot ser positiu però a manca de dues jornades diumenge a Montilivi contra l'Alcorcón es presenta una final on caldrà guanyar per poder tenir opcions de promoció fins l'última jornada.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema