Ha arribat l'hora de la veritat. Mirar enrere ara ja no té gaire sentit i toca centrar tots els esforços a guanyar l'Alcorcón, primer, i després fer el mateix al camp del Ponferradina. A Pablo Machín li encantaria poder encarar aquest decisiu tram final amb tots els seus efectius disponibles, però no podrà ser així.

Carles Mas s'acomiadava de la temporada per culpa d'una greu lesió al genoll i el dimarts, era Florian Lejeune el que encenia totes les alarmes. La lesió del francès no és tan greu com semblava, però la distenció en la inserció distal del lligament, l'esquinç i l'edema medul·lar ossi que va produir-se a Pucela fan que sigui ben complicat poder-lo fer servir en aquesta recta final del curs.

Per això, Machín prefereix no fer previsions, ni pensar si Lejeune podria o no jugar un hipotètic play-off. «En els partits determinants vull recordar els que tinc, no pas els que no hi són. Vull ser positiu. Compto amb una plantilla de 18 a 20 futbolistes i amb ells buscarem tenir opcions de pujar».

Per això mateix, el sorià és del parer que el millor és no fer cap fitxatge d'última hora. Una possibilitat, això sí, que a Machín i també a la direcció esportiva els ha passat pel cap durant aquests dies. «Ho hem valorat i se n'ha parlat. Però és difícil portar a algú ara. Seria una mena de falta de respecte o un exemple de desconfiança, fer-ho. Prefereixo jugar-me-la amb els que tinc;ells s'ho han guanyat durant tota la temporada», deia en una roda de premsa improvisada al Vichy Catalán de Caldes, on la plantilla i el cos tècnic van relaxar-se després d'una suau sessió d'entrenament a Montilivi.

Amb aquesta negativa tan rotunda, Machín semblava obrir la porta a la possibilitat que Lejeune pugui recuperar-se més aviat del que estava previst i jugar un suposat play-off, si finalment el Girona s'hi classifica. El mateix Machín s'encarregava d'esvair els dubtes:«No m'he plantejat aquesta opció ni n'he parlat de tot això amb els metges. Semblava més alarmant la seva lesió, però repeteixo que vull centrar-me amb els que tinc. És l'hora de Richy, Pedro (Alcalá) i Kiko (Olivas). D'ells i de tota la plantilla. Són els que ens poden fer guanyar els partits.