Encomanats als gols de David Rodríguez

Tot i la marxa de Bordalás i la fuga de bona part de la plantilla, l'Alcorcón de Muñiz s'ha sabut reinventar

30.05.2016 | 06:53

H

i va haver una època que l'Alcorcón es va guanyar la simpatia de molts per les seves gestes a la Copa del Rei. El famós Alcorconazo contra el Reial Madrid, quan el club modest de la perifèria de la capital encara militava a la Segona Divisió B, va situar l'estadi de Santo Domingo al mapa. L'heroïcitat no va quedar-se allà, perquè mesos després l'equip protagonitzaria un històric ascens a Segona A, categoria que ja no ha abandonat des de llavors. S'hi ha quedat durant tots aquests anys, donant més guerra de la que molts esperaven. De la possible Ventafocs o del candidat a no baixar, l'Alcorcón ha passat a convertir-se en l'habitual conjunt que cada estiu entra en la majoria de les travesses dels aspirants a l'ascens. Sap el que és jugar un play-off per pujar (l'ha disputat en dues ocasions) i aquesta temporada està disposat a deixar-se la pell per tornar-se a colar entre els sis primers classificats.
Amb aquesta ambiciosa fita, la de pujar, o com a mínim la d'intentar-ho, es va construir l'actual plantilla. Un Alcorcón renovat, post-Bordalás, amb un munt de canvis, amb una altra filosofia, però mantenint certs trets indentitaris que converteixen els alfareros en un equip sòlid, fiable al sobretot al seu estadi, intens i que compta, un any més, amb el golejador David Rodríguez com el seu principal artiller. El de Talavera de la Reina, en el seu segon any al club, és imprescindible. Indiscutible. Insubstituïble. Ha jugat els 40 partits de l'actual lliga (tots ells com a titular) i els seus 18 gols els converteixen en el tercer màxim realitzador de la categoria.
David Rodríguez és un dels pocs futbolistes que aquest estiu van optar per quedar-se i no agafar la porta de sortida, com van fer gairebé una vintena de jugadors. Tots ells van marxar, com també Bordalás, que va canviar l'Alcorcón per l'Alabès. Calia renovar el projecte i per això es va apostar per Juan Ramón López Muñiz, fins llavors al Dnipro de Juande Ramos. L'asturià no feia de primer entrenador des de la seva etapa al Màlaga, a Primera. Amb ell, van arribar una quinzena de futbolistes; entre ells, homes que s'han erigit com a peces importants com ho són Dmitrovic, Insa, Nelson, Camñana, Fede Vega, Collantes o el saltenc Dani Toribio. El resultat, un equip que durant tot l'any ha navegat per la part alta i que ha superat un recent sotrac amb dues victòries seguides (Albacete i Tenerife) que l'han dut a colar-se, a dia d'avui, en places de play-off per pujar a Primera. Funciona millor a casa que no pas a fora, on és un dels equips que més partits ha perdut: fins a 10. Només són pitjors els registres del Llagostera, Mallorca, Ponferradina, Albacete i Bilbao Athletic.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema