El Girona és a noranta minuts de ser equip de play-off d'ascens. En un nou exercici de solvència defensiva i efectivitat màxima en atac, els de Pablo Machín van tombar un decebedor Alcorcón per plantar-se a la darrera jornada a Ponferrada depenent de si mateix per accedir a la promoció. En una jornada de transistors com les d'abans, i molt de twitter, per seguir els resultats de la resta de rivals, la victòria de l'Osca al camp de l'Osasuna (2-3) va deixar els gironins a molt a prop de tan anhelat premi: en la majoria de les múltiples combinacions, un empat serà suficient. Falta només rematar la feina dissabte que ve a El Toralín. La victòria garanteix la promoció i l'empat, gairebé. Això sí, al davant hi haurà un Ponferradina que s'hi estarà jugant la permanència. Després d'un parell de partits (Mallorca i Valladolid) en què el Girona havia jugat massa amb foc, ahir l'equip va recuperar la seva millor versió amb un partit seriós i semblant al que es pot trobar al play-off.

Malgrat que no va pujar al marcador, el primer gol del partit el va fer el Girona amb la presència a l'onze titular de Florian Lejeune. La lesió que el francès s'havia fet dimarts passat a Valladolid i que en principi semblava que l'havia de deixar uns quants mesos fora de combat no només no va ser tan greu sinó que es va quedar en no-res i li va permetre ser ahir de la partida. El francès va formar la tripleta de centrals al costat de Kiko Olivas i un Richy que va deixar Pedro Alcalá, amb quatre targetes, a la banqueta. Machín també va donar l'alternativa a a Aday, un cop superada la lesió, Borja García i Cristian Herrera. Tot plegat per intentar batre un rival directe en un partit de la màxima, l'últim de Lliga regular a Montilivi, i seguir somiant camí del play-off d'ascens a Primera.

Com a les últimes cites, no valia res més que no fos la victòria per arribar amb opcions a la darrera jornada amb possibilitats d'entrar a la promoció. Va ser l'Alcorcón el que va entrar més bé al partit i qui, en els compassos inicials, va sortir més activat. En aquest sentit, un cop de cap de Djené que va obligar Becerra a desviar a córner va ser el primer avís. Ben col·locats al darrere i amb un mig del camp nodrit i de qualitat, l'Alcorcón tallava tots els intents de sortida de pilota dels gironins. No hi havien idees però el Girona ja ha demostrat sobradament que necessita ben poc per a fer mal. I així va ser, en una acció ràpida llampec després d'un primer xut de Borja García, Sobrino es va treure de la butxaca un cacau sec i dur des de la frontal que va sorprendre Dmitrovic. El manxec s'alliberava després d'un any molt dur per a ell i a banda d'estrenar-se com a golejador a Montilivi (havia marcat a Tenerife en la primera volta), encarava el partit per al Girona. Tot just es duia un quart d'hora jugat i evidentment no hi havia res fet. El gol va treure una mica el neguit als jugadors gironins, que es van estirar lleugerament. Tot i això, de seguida l'Alcorcón va tornar a ?apropiar-se de la pilota i a generar sensació de perill. Res de seriós, això sí.

La mitja part va servir perquè a la graderia els seguidors comentessin com estava transcorrent la jornada i que la desfeta de l'Osasuna amb l'Osca (1-2) situava provisionalment el Girona als llocs de play-off. L'Alcorcón estava obligat a puntuar per no perdre pràcticament totes les seves opcions. Per aquest motiu, el tècnic dels madrilenys, Muñiz, va fer un canvi ofensiu amb l'entrada de Collantes pel saltenc Dani Toribio.

El Girona controlava els nervis malgrat veure com el mínim avantatge donava mitja vida a l'Alcorcón. Campaña, amb un tret de fora l'àrea va fer estirar Becerra de valent per evitar que la pilota entrés. No s'hi valia a badar perquè qualsevol ensurt hauria pogut ser definitiu. Tot i això, els madrilenys no farien el pas endavant que es temien els aficionats blanc-i-vermells. El Girona reaccionaria i es decidir a desencallar definitivament el partit a un quart d'hora per al final quan Granell va decidir jugar-se-la des de fora l'àrea. Dmitrovic va escopir la pilota però Cristian Herrera, molt oportunista, va aprofitar el refús per situar el 2-0 al marcador. L'alegria envaïa Montilivi, que veia el triomf pràcticament al sac i ben lligat i, per postres, donava l'average a favor dels locals (1-0 a Alcorcón).

El tècnic visitant, Muñiz, se la jugaria als darrers instants amb l'entrada de Máyor buscant més presència ofensiva a l'àrea de Becerra. Els madrilenys no inquietarien la porteria dels gironins però els més patidors encara allargarien el seu sofriment veient com Valdés Aller invalidava un gol de Jaime Mata que hauria estat el tercer. Ja no quedava temps per a res més. Bé, sí, només perquè arribés la notícia del tercer gol de l'Osca a Pamplona que deixa l'accés al play-off a tocar. Dissabte, a Ponferrada, el Girona s'hi jugarà tota la temporada en una última jornada d'infart.