Rubén Sobrino va ser un dels jugadors més destacats del partit de diumenge passat contra l'Alcorcón. El manxec va ser l'encarregat d'obrir el marcador amb una gardela des de la frontal que va fer un estrany i va sorprendre el porter Dmitrovic. «El que vaig fer a Tenerife ja el vaig celebrar, però aquest amb més eufòria. Era esperat i molt important per obrir el marcador», deia ahir un somrient Sobrino. Veient la seva celebració, va quedar que aquella diana va suposar una alliberació després d'un calvari de molts mesos a casa d'una lesió a la tíbia. «La lesió està ?oblidadíssima», reitera el de Daimiel, que ha entrat a l'onze titular els dos últims partits i té tots els números de repetir dissabte al Toralín. Sobrino és una arma ofensiva ben fresca, que ha estat molts mesos a a l'armari i que arriba al partit decisiu de l'any pletòric.
Serà el retorn a l'estadi que el va ve veure jugar la temporada passada quan, vestint la samarreta del Ponferradina, va ser un dels jugadors més destacats de la categoria i ve enamorar Machín. Dissabte el panorama serà ben diferent i Sobrino no tindrà miraments per tal de classificar el Girona per al play-off d'ascens. Encara que això suposi enviar el Ponferradina a Segona B. «No agrada a ningú que el teu exequip pugui baixar. Ara bé, al final he de mirar per mi i el que més vull és que el Girona aconsegueixi l'objectiu d'entrar al play-off», diu. En aquest sentit, Sobrino no signa ni un empat que salvi els del Bierzo i classifiqui el Girona perquè és ambiciós i vol acabar al més amunt possible. «Nosaltres aspirem a guanyar. Serà especial per mi però hem de mirar per ningú més i només assolir l'objectiu. Si guanyem estarà més que fet», diu el manxec, que aposta per mirar de quedar «com més amunt millor»
El davanter format al Madrid coneix bé l'escenari on el Girona es jugarà el bitllet per la promoció. Estarà ple perquè la campanya d'entrades de franc per als abonats ha resultat i l'ambient que espera als gironins serà dels que imposen. Tot i això, Sobrino avisa que no s'ha de tenir cap por. «Cap camp ha d'espantar i menys el Toralín. Pressionarà molt i més jugant-se la permanència», diu. En tot cas, afegeix, ha de ser el Ponferradina qui tingui por perquè «nosaltres ens estem jugant quelcom molt especial, com és la possibilitat de fer el play-off».
L'equip que es trobarà el Girona dissabte no tindrà res a veure amb el que Sobrino sobresortia ?l'any passat. Per començar José Manuel Díaz ja no és a la banqueta i, després de Fabri González, és ara Rubén Vega (un home de la casa) qui seu a la banqueta. Sobrino el coneix però la majoria de jugadors del bloc que es va quedar a un punt de disputar la promoció d'ascens el curs passat ja no hi són. «L'any passat hi havia un bon grup. Van marxar molts jugadors no sé per què i van apostar per altres d'estrangers. No els està anant del tot bé», explica. A més a més, el Ponferradina va perdre Yuri, el seu millor home i encara màxim golejador de l'equip, al mercat d'hivern. «La seva baixa ha estat importantíssima. Era un dels millors jugadors de Segona A», destaca.
La lesió
Sobrino es plantarà al Bierzo en el millor moment de la temporada després d'haver deixat enrere una lesió que es va fer a la pretemporada en una acció fortuïta amb l'altempordanès Alan Baró durant un entrenament. El davanter recorda que «ja fa temps» que està recuperat de la lesió i que tan sols li mancava «ritme i sensacions per sentir-se futbolista». La inacabable recuperació de la dolència a la tíbia li ha impedit deixar-se veure més aquesta temporada. «Va ser una petita lesió que em sembla que no va ser tant per tot el que he viscut aquí», deixa anar. Per tot plegat el jugador format al Madrid considera que ha perdut «la majoria» de la temporada. «L'any del tot no però sí la majoria. He començat a jugar al 100% a la penúltima jornada i em fot perquè no estava al nivell. Per sort he pogut entrar», assenyala.
Després d'un any irregular al Castella que va acabar amb descens, Sobrino va trobar a Ponferrada la plataforma de llançament. El seu bon any li va valer fitxar pel Manchester City, que el té cedit al Girona aquest curs. La mala experiència de tots els mesos que s'ha estat recuperant d'una lesió que considera que no era tan greu no el fan enrere a l'hora de tenir en compte allargar el seu vincle a Montilivi. «Si el club ho veu bé faltaria parlar-ne amb el meu agent i es podria estudiar, ja fos a Segona o a Primera. Són coses de futur que ja es veuran però per què no ser-hi un altre any?», es pregunta obertament disposat a continuar un curs més al Girona, ara que ha recuperat el somriure i el gol.
