Isaac Becerra s'ha convertit, per mèrits propis, en un dels noms propis del Girona d'aquestes últimes temporades. Des que va debutar de la mà de Rubi ara fa unes temporades, la seva evolució ha estat majúscula, fins erigir-se en un dels porters més destacats de la categoria i una peça indiscutible sota pals a Montilivi. Amb només 28 gols encaixats aquesta lliga i a punt de convertir-se en el nou Zamora de Segona A, el colomenc torna aquest dissabte al Toralín, un escenari en el qual les ha viscut de tots colors. El més cruel, el 3-0 de l'any passat; però també el més feliç, quan va contribuir amb una espectacular mà fa dues temporades a l'agònica permanència d'un Girona que, amb aquell 1-2, pràcticament salvava una categoria que semblava perduda. Igual o més dramàtica serà la cita d'aquest cap de setmana, amb dos equips que immersos en els seus respectius maldecaps:?un Ponferradina al qual li va la vida;?i un Girona que busca el play-off per pujar a Primera.

A?les mans de Becerra hi ha bona part de les opcions que el somni dels gironins segueixi o no amb vida. Ell, modest com sempre, parla d'«un partit més» en el qual «guanyar» és l'objectiu principal. No amaga que en joc hi ha una promoció d'ascens i que això li dóna certa «importància», però aposta per «ficar-nos al cap que haurem de sortir a guanyar» perquè «si pensem que amb l'empat n'hi haurà prou, ens equivocarem». Reconeix que el Ponferradina posarà les coses ben difícils, sobretot perquè els del Bierzo es juguen la permanència, encara que té la confiança suficient en el rendiment del seu equip com per tenir clar que la victòria és a l'abast. «Ells sortiran a totes, tot i que si alguna cosa tenim és que a fora de casa som molt bons i hi hem sumat molts punts. Anem amb aquesta confiança», confessa. Parla també de la «pressió» amb la qual un i altre equip afrontaran la cita. «La nostra és més bona, més positiva. Lluitem per poder gaudir d'un altre play-off. La seva és més fotuda. Descendir és un autèntic problema perquè tot canvia de cop».

Treu també ferro a la visita d'un escenari com ho és el Toralín i nega que es tracti d'un camp especial o del qual guardi bons o mals records. «Allà hi hem viscut partits de tota mena. Del partit de fa dos anys en el qual ens vam salvar queden ben pocs jugadors a la plantilla. I?passa tres quarts del mateix amb el de l'any passat. No se li ha de donar massa voltes. És un camp més, en el qual viurem una guerra contra un rival qualsevol».

On sí que hi té més a dir és quan se li pregunta per l'excel·lent treball defensiu del Girona d'aquesta temporada. Amb 28 gols encaixats en 41 jornades no només és el conjunt que menys n'ha rebut de Segona A, sinó que permetrà al colomenc proclamar-se guanyador del trofeu Zamora. «N'estic molt orgullós perquè el treball defensiu sempre és important. Un equip s'ha d'armar sempre des del darrere;?ser sòlid i aprofitar al davant. Això és el que estem fent i les coses ens surten prou bé», valora. Sobre el guardó que és a punt de guanyar, diu estar «content», si bé confessa que el mèrit no només és seu, sinó de tothom. «Això no seria possible sense els companys que juguen i també sense la resta. És un trofeu individual que hauria de ser col·lectiu», diu. Després, s'esplaia una mica més:?«M'omple molt ser el Zamora, com és evident. Però també sóc conscient que som onze els futbolistes que juguem i que defensem. He tingut actuacions que han contribuït a no perdre partits, ecara que la feina és de tots plegats».

Mantenir el zero també al Toralín seria un gran pas que podria classificar els gironins per al play-off, on l'equip es podria classificar com a quart, cinquè o sisè. «Hem de ser ambiciosos. Com més amunt, millor. És molt important tenir el factor camp al nostre favor», reflexiona un Becerra al qual no li agrada treure la calculadora i fixar-se en els resultats que es puguin donar en d'altres camps. «S'ha de sortir a guanyar i punt. No pensem en combinacions ni en què han de fer els altres equips».