Amb tants anys seguits a la Segona Divisió A, el Girona ha anat arreplegant vivències fins omplir l'anecdotari. Algunes d'elles, s'ajornen fins la darrera jornada de Lliga. Partits en els quals l'equip ha tastat la glòria, com també ha viscut la cara més fosca i dramàtica del futbol. Avui a Ponferrada, l'equip pot tancar la lliga regular classificant-se o no per al play-off davant un rival que es juga la permanència. Un final d'infart i agònic, com d'altres que pot recordar el club al llarg d'aquestes vuit campanyes consecutives a la categoria. El penal de Kiko Ratón, la victòria contra el Deportivo de la Corunya just després de la proesa del Toralín o l'enorme decepció davant el Lugo en són alguns exemples. Aquest curs, als gironins els tocarà viure la quarta experiència d'aquesta mena a l'espera de repetir l'alegria que li ha tocat sentir en altres ocasions i oblidar així d'una vegada per totes el desencís que li va suposar ara fa un any perdre l'ascens a Primera de la manera més cruel que es pot imaginar.

19/6/10 el famós penal

GIRONA-MÚRCIA 1-1

GIRONA: Jorquera, Galán, Cañas, Migue, Jose, Gerard (Dorca, m 57), Matamala, Xumetra, Chechu (Juanma, m. 57), Peragón (Germán, m. 68) i Kiko Ratón. MÚRCIA: Alberto, De Coz ("scar S. m. 82), Bea, Escudero, Mejía, Sergio, Albiol, Bruno, Capdevila (Pedro, m. 52), Aquino i Chando (Kike, m. 75). G golS: 0-1, Capdevila (m. 28). 1-1, Kiko?Ratón, penal (m. 90).

ai un llençament des dels onze metres serà tan recordat com el que va executar Kiko Ratón ara fa 6 anys a Montilivi. Dues setmanes després de celebrar sobre la gespa del Las Palmas una permanència que encara no estava assegurada de manera matemàtica, el Girona de Narcís Julià arribava a l'última jornada en una situació dramàtica. Venia de perdre per 3-0 al camp de l'Albacete i, tot i ser tretzens amb 3 punts més que la zona de descens, estava obligat a puntuar a l'última jornada contra un Múrcia que tampoc estava salvat. Aquell dissabte, en tots els partits en què hi havia implicat un rival directe, els marcadors eren desfavorables als gironins, que veien com els murcians s'avançaven a la primera part mitjançant Capdevila. Quan tot semblava perdut i ja en temps de descompte, Juanma va ser objecte de penal. Ningú el volia llençar i va ser Kiko Ratón l'encarregat de plantar la pilota al punt fatídic. Amb un gol el Girona se salvaria i aquella era l'última oportunitat. El davanter canari va xutar a l'esquerra d'Alberto, qui va endevinar la trajectòria i fins i tot va tocar la pilota, abans que aquesta li rellisqués d'una manera inverossímil per colar-se al fons de la porteria.

7/6/14 VICT"RIA I FESTA

GIRONA-DEPORTIVO 3-1

GIRONA: Becerra, Iván López (Juanlu, m. 80), Ramalho, Richy, Chus H., Juncà, Timor, Eloi (Matamala, m. 83), Jandro, Felipe (Tato, m. 75) i Ortuño . DEPORTIVO: Fabricio, Manuel Pablo, Lopo, Insúa, Luisinho, Juan D. Bergantiños (Seoane, m. 68), Rabello (Núñez, m. 68), Juan Carlos, Toché, Bastón (Arizmendi, m72) . G golS: 1-0, Ortuño (m. 41). 2-0, Felipe (m. 56). 3-0, Eloi (m. 64). 3-1, Arizmendi (m. 85

embla increïble que aquell Girona del curs 13/14, el mateix que va fulminar dos entrenadors (Ricardo Rodríguez i Javi López) i que durant tantes jornades havia estat instal·lat en descens, fos capaç de salvar-se. Va haver-se d'esperar fins a l'última jornada per celebrar-ho. És cert que una setmana abans, la victòria a Ponferrada va ser clau per lligar la permanència, però calia rematar la feina a Montilivi contra un Deportivo que ja estava ascendit i esperar l'ensopegada d'algun rival directe. Els gols d'Ortuño, Felipe Sanchón i Eloi Amagat van aplanar el camí a l'estadi i el triomf no es va escapar (3-1). Paral·lelament, el Mirandés perdia a Lugo i el Reial Madrid queia a Múrcia, cosa que propiciava que els de Pablo Machín, sis mesos després, sortissin del descens per acabar signant la permanència.

7/6/15 l'empat més cruel

GIRONA-LUGO 1-1

GIRONA: Becerra, Cifuentes, Lejeune, Pablo Íñiguez, David Garcia (Rovirola, m. 62), Juncà (Aday, m. 86), Pere Pons, Eloi?Amagat, Àlex Granell, Sandaza (Felipe, m. 79) i Mata. LUGO: José Juan, De Coz, Pavón, Borja Gómez, Iriome (Peña, m. 55), Iago (David Ferreiro, m. 78), David López (Toni, m. 55), Manu, Fernando Seoane, Pita i Caballero. G golS: 1-0, Sandaza (m. 43). 1-1, Caballero (m. 91).

assa recent està el fatídic final de Lliga que es va viure ara fa un any a Montilivi. Després d'estar instal·lat a la part alta de la classificació durant tota la temporada i de ratllar la perfecció a les últimes jornades, el Girona sabia que en faria prou per pujar a Primera guanyant un Lugo que no s'hi jugava res, però que va visitar l'estadi amb tota l'artilleria tot i haver jugat amb suplents una setmana abans. També li valia l'empat, sempre que l'Sporting no guanyés al camp del Betis per més d'un gol de diferència. Al Villamarín, els asturians van golejar (0-3), per la qual cosa calia fer bo el gol que Sandaza havia anotat al primer temps. Tot va canviar al minut 91. La rematada de Caballero va emmudir l'estadi, que va esclatar amb el gol anul·lat a Lejeune al descompte en un final no apte per a cardíacs.