El Girona torna dissabte, aquesta vegada per jugar-s'hi un lloc al play-off d'ascens, a un estadi de Ponferrada on precisament avui fa dos anys hi va evitar el que hauria estat un ruïnós descens a Segona B, qui sap si el primer pas cap a la desaparició. El 31 de maig de 2014, ja amb Pablo Machín a la banqueta, l'equip havia revifat notablement a la classificació, tot i no aconseguir sortir dels llocs de descens, però es va presentar a El Toralín sense xarxa: els resultats que s'estaven produint obligaven el Girona a guanyar per no baixar matemàticament aquell dia, en la penúltima jornada. Va ser la tarda del doblet d'Ortuño que va evitar el drama i, paral·lelament, va obrir de bat a bat les portes de la salvació en aquella última jornada a l'estadi contra un Deportivo ja ascendit (3-1). I va ser el dia que l'aleshores president Francesc Rebled més malament ho va passar en una llotja, conscient de la trasncendència dels punts que hi havia en joc. «Em vaig veure a Segona B i va ser terrorífic, molt dur», confessava ahir, recordant la suor freda que el va enviar quan a la segona part Berrocal neutralitzava el 0-1 aconseguit per Ortuño al quart d'hora.

El Ponferradina aquell dia en feia prou amb un punt per arribar a la darrera jornada salvat. I El Toralín va rugir com mai en uns últims vint minuts dramàtics. Durant set minuts el Girona va ser equip de Segona B fins que miraculosament, com aquell penal de Kiko Ratón el 2010, va emergir novament la figura d'Ortuño per fer de cap l'1-2 a centrada de Juncà per l'esquerra. El Girona tornava a estar viu «però aquella recta final de partit es va fer eterna. Allò era un atac i gol. Aquell és un camp molt complicat, amb una forta pressió per anar-t'hi a jugar alguna cosa». La defensa i el porter Becerra aturaven com podien les envestides del Ponferradina, en una angoixa que es va allargar quatre minuts, en un afegit on el porter del Girona va treure una mà provindencial en la darrera acció del partit.

Rebled va viatjar acompanyat per alguns directius i explicava que «al cotxe estava explicant-los com hauríem de planificar la següent temporada si baixàvem a Segona B». La situació econòmica del Girona era tan delicada que, per fortuna, no sabrem mai què hauria passat en cas de descens tot i que segurament no hauria sigut gaire res de bo. El partit es va acabar amb 1-2, un resultat que obria el camí de la permanència. Rebled admet que «em vaig veure salvat» i recorda com van anar a celebrar el triomf a la Corunya ja de matinada, amb un sopar, mentre la ciutat celebrava el retorn del Deportivo a Primera. Curiosament, el gallec era el rival que el Girona havia de rebre en l'última jornada sis dies després. I ja ho tenia tot fet. L'equip no va fallar: 3-1 i permanència.

De fet el Girona va sortir aquella temporada dels llocs de descens en la jornada 42, la darrera, després d'haver-s'hi passat des de l'últim partit de 2013, quan va perdre a Mallorca. L'equip de Montilivi no ha tornat a ocupar més els quatre últims llocs. Ja van dues temporades en què mai ha estat en posicions de baixar a Segona B i, en canvi, es pot viure un èxit tan notable com el de jugar dos promocions d'ascens seguides, la tercera en les últimes quatre temporades. «Serà complicat, però si l'equip entra a la promoció pot passar de tot», diu Rebled.