Amb ell a la banqueta, el Girona va somiar per primera vegada a pujar a Primera. Va dur l'equip al primer play-off dels tres que haurà jugat en quatre temporades. Rubi (Sant Vicenç de Montalt, 1970) no només havia contribuït a salvar l'equip un any abans fent tàndem amb Salamero, sinó que la temporada 2012/13 va fer que els blanc-i-vermells freguessin el salt de categoria en dues eliminatòries frenètiques contra l'Alcorcón i l'Almeria. L'ascens es va escapar pels pèls, però la primera pedra ja estava posada. Només tres anys després, el Girona jugarà la seva tercera promoció i Rubi, ara sense equip després del seu pas pel Llevant, s'ho mira amb optimisme. Veu el seu exequip amb les "mateixes opcions" que Nàstic, Còrdova i Osasuna per fer el salt de categoria, però té clar que ara a Montilivi hi ha un factor positiu que abans no hi era: l'experiència.
Amant i, si m'ho permet, malalt del futbol com ho és vostè, estic convençut que ha seguit força de prop la temporada a la Segona Divisió A i, en concret, com li van les coses al Girona. Com creu que arriba el seu exequip a aquesta promoció d'ascens?
És evident que el Girona es presenta al play-off amb una dinàmica molt bona. És el millor equip de la segona volta del campionat i això ho diu tot. Sincerament, sóc bastant optimista i crec que hi ha motius suficients com per confiar en les possibilitats que té. Ha demostrat tenir un molt bon nivell i, a més, encaixa pocs gols. Poquíssims, diria jo. Aquest factor, sobretot, pot ser determinant.
Me'l deixa molt bé. Per tant, el veu amb fermes opcions d'aconseguir l'ascens a Primera!
Totalment. Ara, el Girona té un 25 per cent d'opcions de pujar. Cap dels equips implicats es troba amb un percentatge més alt que els altres. Ho veig molt igualat. I trobo que, aquesta temporada, el Girona té un avantatge que no tenia en les altres dues ocasions: l'experiència. Això i la bona dinàmica que porta, que el pot beneficiar moltíssim. A tot això, se li ha de sumar que es ve de guanyar a Ponferrada, en un camp complicat i contra un rival que s'estava jugant la vida. Tot plegat els ha reforçat la moral.
Són tres promocions en només quatre temporades. Tot un èxit, no troba?
Fer bé les coses és el que té. I també contractar gent competent, que tothom hi ajudi... He estat en d'altres clubs i puc dir per experiència que l'entorn sempre ha d'ajudar i sumar perquè les coses vagin bé. Això al Girona passa, i també en d'altres clubs. Una prova n'és l'Alabès. Vam anar-hi a jugar amb el Valladolid la temporada passada; era la penúltima jornada, els vam guanyar, i tot i que ells no es jugaven res, al camp hi havia un ambient bestial. Llavors em va quedar molt clar que, tard o d'hora, la cosa els sortiria bé. Així ha sigut. A Girona potser no hi ha tanta afició, però l'entorn és molt bo i, sobretot, molt sa.
Ha passat poc temps des que vostè va marxar del Girona. Creu que el club ha canviat gaire en aquestes últimes temporades?
Sí. Pel que fa a l'afició, com deia abans, crec que es manté igual. Sabem com és el públic d'aquí. Però internament, les coses han canviat moltíssim. El club s'ha modernitzat i això és gràcies al fet que hi ha molta gent preparada al darrere. Amb gent així, hi ha molts més números de fer les coses bé que no pas malament.
Després de Montilivi, vostè ha passat per Can Barça, pel Valladolid i amb el Llevant ha tastat la Primera Divisió. Tot i això, encara recorda amb estima aquella etapa a Girona?
I tant! Gairebé tothom em recorda el segon any, aquell del play-off, però jo crec que hi vaig viure dos anys molt positius. Sí, el segon va ser bo i vam fregar l'ascens, però el primer va ser molt important per a mi. Sí, hi vaig viure coses bones i també coses dolentes, amb un cinquanta per cent per a cada. Per mi, va ser molt més difícil salvar aquell equip que no pas el que va venir després. Perquè al segon any ja coneixia la plantilla i això era un avantatge. Podia fer i desfer amb més coneixement. Va ser més complicat salvar-nos que no pas aconseguir jugar el play-off.
