Girona 31Còrdova
 

Remuntada de Primera

El Girona capgira el 2-1 de l'anada a la pròrroga i dimecres obrirà al camp de l'Osasuna l'eliminatòria final per pujar a la Primera Divisió · En un partit vibrant, els de Machín es refan del 0-1 de Xisco gràcies als gols de Borja García i Aday, forcen el temps extra i treuen l'ofici per assegurar el premi

14.06.2016 | 15:30
Remuntada de Primera

Patint -com si no?- i amb alguns ais al cor que van estar a punt de fer perdre els nervis a més d'un aficionat, però el Girona va aconseguir remuntar el 2-1 al Còrdova i classificar-se per a l'eliminatòria final del play-off d'ascens a Primera. Els homes de Pablo Machín s'han situat a dos partits de tocar el cel després de superar tots els obstacles que se li van posar al davant ahir. En un Montilivi que va fregar el ple, el Girona va sobreposar-se al cop del 0-1 de Xisco ja a la segona part i van igualar l'eliminatòria gràcies a molt de cap, ofici i als dos gols de Borja García i Aday que van dur el partit a a pròrroga. Amb tot a favor ?-perquè el 2-1 al final del temps extra els donava el bitllet per a la ronda final- els de Machín van demostrar tenir la lliçó ben apresa i no es van deixar aixafar la guitarra pels andalusos. Ho van intentar, això sí, amb alguna pilota penjada perillosa ja amb el 3-1 de Cristian Herrera al marcador i també amb un possible penal de Maffeo a Fidel (m. 117) que va fer témer el pitjor. Al final, però, l'Osasuna ja espera els gironins dimecres en l'anada d'una eliminatòria que pot conduir el Girona al cel. I, com no, de passada, tancar d'una vegada la ferida del curs passat.

El 2-1 a terres andaluses obligava el Girona a remuntar i guanyar. L'1-0 era suficient però coneixent com se les gastava el Còrdova, que havia guanyat els tres partits als gironins aquesta temporada, sense haver fet res de l'altre món, no s'hi valia a badar. Tampoc calia fer una sortida en tromba perquè el partit podia ser molt llarg i les emocions s'havien de controlar com així va ser. L'experiència de la temporada passada havia de servir per asserenar uns nervis que van aparèixer de seguida. El Còrdova, ben posicionat i conscient que l'empat era un tresor per preservar, va sortir a veure-les venir i a intentar aprofitar alguna acció aïllada per fer el seu golet. A punt van estar d'aconseguir-ho en la seva primera arribada quan De Tomás va pecar de gana i va rematar creuat fora. Els andalusos semblaven estar més tranquils i arribaven amb més claredat que un Girona que va tenir en un cop de cap d'Herrera l'acció més clara.

El respecte era màxim i totes les accions semblaven estudiades per part d'ambdós conjunts com si d'una partida d'escacs es tractés. Clerc i Aday estaven molt ben tapats per Nando i Cisma, que no els permetien pràcticament passar de la línia de mig del camp amb perill. Empès pel públic, el Girona va fer un petit pas endavant i va tenir una bona ocasió en una rematada d'Herrera que Razak va desfer. L'acció havia nascut després que Lejeune no hagués tornat la pilota al rival quan Stankevicius l'havia enviat a fora veient Lekic a terra.

Després d'una primera part de respecte i poca presència ofensiva, Machín va sacsejar l'equip a la mitja part. El sorià va fer entrar de cop Sobrino i Granell en el lloc de Lekic i Eloi. Calia fer el que fos per trepitjar més àrea visitant i començar a posar en dificultats el Còrdova. L'entrada de Sobrino va revolucionar el joc ofensiu de l'equip i de seguida Granell, Aday i Clerc van posar a prova un Razak, molt segur. Eren xuts des de lluny però en cinc minuts mal comptats, el Girona ja s'havia acostat més a l'àrea rival que gairebé en tota la primera part. La rauxa dels primers minuts podria haver acabat amb disgust en dues ocasions seguides del Còrdova. Primer Lejeune va estar encertat a l'hora de posar el peu per evitar que Xisco, amb la canya a punt, marqués. En el córner posterior, De Tomás va rematar tot sol des de la frontal de la petita, de cap, per sobre del travesser davant la desesperació de la banqueta andalusa que ja cantava gol. No haurien d'esperar gaire Oltra i els seus per celebrar una diana, ja que Xisco no perdonaria, aquest cop, de cap després d'una centrada de Nando (m. 56). El Còrdova igualava el gol aconseguit pels gironins a l'Arcángel i desfeia les opcions de passar amb 1-0. Calia fer dos gols per forçar la pròrroga.

El Girona tenia mitja hora per endavant per intentar tornar-se a ficar a l'eliminatòria però ara sí que el rellotge ja corria en contra i no es podia perdonar com ho va fer Borja García, de cap, en una rematada que va atrapar massa fàcilment Razak. El madrileny ressuscitaria les opcions traient-se de la màniga un cacau sec des de la frontal que va sorprendre el ghanès. Montilivi, que seguia creient-hi. El Girona es va bolcar a l'atac a la recerca del segon gol mentre el Còrdova començava a notar el desgast. Tot i això, Fidel va tenir la sentència en un contracop que no va saber resoldre. El partit era de bojos. El Girona ho intentava de totes les maneres però sense claredat. Fins que va aparèixer Aday per engaltar amb l'exterior un xut tou arran de pal. Montilivi bullia veient com el 2-1 duia a la pròrroga amb avantatge per al Girona en cas que el marcador no es mogués. Hi havia temps per culminar la remuntada però Machín va ordenar aguantar per arribar a la pròrroga.

Al temps extra, el Girona tenia la paella pel mànec. Borja, de falta, i Herrera van tenir el tercer just després que el Còrdova es quedés amb inferioritat per l'expulsió d'Stankevicius. Contra deu, la consigna era clara: no arriscar i deixar passar els minuts. No jugar, bàsicament, i ensenyar la maduresa que va faltar l'any passat. Un possible penal de Maffeo a Fidel va estar a punt d'esguerrar-ho tot altre cop fins que Herrera va fer el 3-1. No estava fet perquè un gol del Còrdova eliminava el Girona. Va tocar patir un parell de minuts més, sí, però el bitllet no es va moure d'un Montilivi que somia que el futbol torni al Girona que li va negar l'any passat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema