Exmigcampista de l'època més esplendorosa de l'Osasuna (l'ascens a Primera la temporada 1979/80 i la classificació per a la Copa de la UEFA el curs 1984/85, com a fites principals), Javier Bayona va jugar en dues etapes al Girona: com a cedit pels navarresos (1977-78) aprofitant que feia el servei militar a Sant Climent i, deu anys més tard, en una temporada que va acabar en descens i marcada pels problemes econòmics, que va motivar també la seva retirada. Abans, aquest futbolista navarrès, nascut a Olite, havia jugat al Figueres entre 1985 i 1987, i hi va celebrar l'ascens a Segona A. Bayona, que va coincidir al primer equip de l'Osasuna amb l'ara tècnic Enrique Martín Monreal, viurà aquesta setmana un duel entre dos dels clubs de la seva vida amb el premi de l'ascens a Primera Divisió en joc.

Quin rival volia l'afició de l'Osasuna, el Girona o el Còrdova?

Sincerament, als seguidors els era igual. Després de la victòria al camp del Nàstic (2-3) i de la gran imatge que va donar l'equip aquí a Pamplona hi ha molta eufòria i el convenciment que els jugadors estan en un gran moment. Potser abans d'això algú podia pensar que al Girona no l'hem guanyat mai, ni la temporada passada ni aquesta, però sincerament ara a la gent li era indiferent qui toqués. Estic convençut que sigui quin sigui el resultat de dimecres a El Sadar el desplaçament d'aficionats de l'Osasuna a Girona dissabte que ve serà massiu.

Què sent un exjugador quan veu dos exequips seus lluitant per pujar a Primera?

A mi m'omple de satisfacció pels dos costats. L'Osasuna duia uns quants anys arrossegant problemes administratius i això li va costar el descens a Segona i trobar-se en una situació força complicada. Per això penso que poder disputar aquesta temporada la fase d'ascens ja era un gran èxit, i no diguem haver arribat a la final. Pensi que l'any passat l'equip es va salvar del descens a Segona B amb un gol a Sabadell, el de l'empat (2-2) en l'última jugada del partit. Passi el que passi ja s'ha complert amb escreix. I sobre el Girona, què vol que li digui, els resultats són allà i ho diuen tot. Fa temps que les coses les estan fent bé perquè si no, no haurien jugat tres play-off en quatre temporades.

Quins arguments destacaria del Girona?

Per mi és un equip molt complet. I a més han aconseguit ajuntar un bon grup humà. Vaig venir a Girona fa pocs dies, per la festa del 85è aniversari al Mas Marroch, i em vaig fixar molt amb els actuals jugadors de la primera plantilla. I sap què vaig veure? que són una barreja de joventut i veterania salpebrada amb molt bon rotllo entre ells. Aquesta pot ser una de les claus de l'èxit. A l'Osasuna li passa una cosa una mica semblant. A tots dos equips prima el treball col·lectiu més enllà de les individualitats. S'ha fixat que en la llista dels deu millors golejadors de la categoria no n'hi ha cap ni del Girona ni de l'Osasuna? I aquests dos equips seran els que s'cabaran jugant l'ascens!

De veure's a Segona B a lluitar pel retorn a Primera. Qui els ho hauria dit fa un any.

L'Osasuna havia perdut el nord fins que va entrar una junta que va decidir que el que calia fer, atès que tampoc es podien fer fitxatges per la situció econòmica, era apostar pel planter. I aquesta mena de jugadors t'aporten un plus en forma de sentiment i compromís, perquè se'l senten seu, hi estan identificats. Gairebé la meitat de la plantilla jugava la temporada passada a Tercera Divisió amb el filial i miri'ls ara, a dues passes de tornar l'equip a Primera.

Hi era l'any passat a Sabadell, quan s'olorava la tragèdia?

No, no hi vaig anar, només vaig venir a Girona a veure el partit de lliga que l'Osasuna va perdre per 3-0. Són coses del futbol. A Sabadel l'equip es va salvar en l'última jugada del partit, perquè l'àrbitre no va deixar ni servir des del mig del camp, i ara som on som. Després d'aquell patiment tothom es preguntava "i ara què?". No es podien fer fitxatges i l'encert va ser dur un entrenador que coneix perfectament el club i el seu planter com és Enrique Martín Monreal. Ha fet una feina impressionant. La directiva es va creure aquesta aposta i la va encertar. Fa un any a Sabadell perdiém per 2-0 als vint minuts, quan ens valia l'empat i el rival ja feia partits que estava matemàticament descendit. I tot i això vam acabar reaccionant i fent l'empat in extremis.

Va anar a Tarragona?

No, no hi vaig anar. Però és clar que vindré a Girona dissabte. No m'ho puc perdre. Anirem a Figueres amb la família, a visitar uns amics que hi tenim que no tenen res a veure amb el futbol.

L'Osasuna ha fet 11 gols en els últims tres partits (cinc a l'Oviedo, i sis al Nàstic, repartits en els dos partits de la semifinal). Quin guió preveu contra el Girona?

Si li haig de ser franc, el Girona em fa més por en el partit d'anada de dimecres que no pas a Montilivi. Potser perquè aquesta temporada ens van guanyar a casa quan érem líders. Els veig un equip amb una rigorositat tàctica a prova de bombes, extremadament ben col·locat, i amb potencial per fer mal a dalt. És clar que l'Osasuna també està bé, s'ha deixat anar i ara ha trobat l'encert que li havia faltat en part de la temporada. Tot i això no m'espero gaires gols, ho veig molt igualat.

Com es passa de perdre 2-3 a casa amb l'Osca i dir gairebé adéu a la promoció, a jugar-la i plantar-se a la final?

La clau va ser el 0-5 d'Oviedo. Allò va fer ressorgir els jugadors. Ho parlava amb Enrique Martín, em deia que els futbolistes estaven desfermats, que s'havien deixat anar de la pressió, i eren capaços de tot, després d'haver aconseguit arribar finalment al play-off.

El 0-5 d'Oviedo va fer una part, però el què va classificar finalment l'Osasuna va ser el gol del Girona a Ponferrada, que desfeia un empat múltiple que el deixava fora.

Sí, i tant. Aquell dia necessitàvem un gol del Girona. I va arribar a cinc minuts del final. Si no, per molt que haguéssim golejat a l'Oviedo hauria entrat l'Alcorcón.