Una estona després que el Cadis s'hagués classificat per a la final del play-off d'ascens a Segona A gràcies a un triomf per 0-1 a Santander, a les entranyes del Sardinero un dels centrals de l'equip gadità es mostrava ansiós tot esperant rebre una notícia. Al final, la comunicació va arribar. Era la seva dona. I Migue va poder riure de satisfacció per segona vegada en ben pocs minuts. El Girona s'havia desfet del Còrdova per 3-1 en una pròrroga interminable i, com el seu actual equip, també havia obtingut el bitllet per a l'eliminatòria definitiva d'ascens. En aquest cas, per un botí de valor incalculable: pujar a Primera. Set temporades a Montilivi expliquen el perquè encara se sent un gironí més. Això, els seus més de 200 partits a Segona A de blanc-i-vermell i, sobretot, el seu gol contra el Ceuta. Aquell que va canviar la història. El que va servir per acabar amb mig segle de travessia pel desert per tornar el club i la ciutat a la divisió de plata. I d'allò, en un Montilivi vessant aficionats per tots els racons (n'hi van arribar a encabir 12.000), avui en fa precisament vuit anys.

Quin millor dia per començar la final d'una altra promoció, ara amb rumb a Primera. "Aquell gol i aquell ascens no els oblidaré mai. El tinc molt present i, a més, aquí a Cadis els periodistes també m'ho han fet recordar perquè, com que nosaltres ens estem jugant pujar a Segona A contra l'Hèrcules, m'han preguntat sovint per aquell precedent". El defensa vallesà conserva com a peça de museu les botes que va utilitzar aquell dia. També guarda fotografies i retalls de diari de la gesta. Vuit anys després, Montilivi ha canviat força (la lona que cobria Preferent ha donat pas a la grada reconstruïda, hi ha seients a tot arreu i s'han fet millores notables a les oficines, els vestidors, la llotja i al marcador), el Girona s'ha consolidat a la divisió de plata i després de dos intents fallits està en condicions de no deixar escapar el tercer assalt per jugar a Primera divisió.

Migue, per raons òbvies, es va perdre el duel contra el Còrdova de diumenge. Tot i això, ha anat seguint l'equip i està convençut que "aquesta vegada arriba a la fase decisiva molt millor. Els veig molt forts tant físicament com mental. Potser l'Osasuna té més experiència en aquesta mena de partits però estic segur que ningú guanya el Girona en il·lusió i ganes".

I, vuit anys després, el Girona aspira a pujar a Primera i Migue, ara al Cadis després de l'infern que va viure en la primera volta a l'Huracán, també està en condicions de celebrar-ne una de grossa. La temporada, al Carranza, tampoc ha sigut fàcil. L'afició és extremadament exigent i que es deixés escapar massa d'hora la primera posició de la lliga va crispar molt l'ambient. Es va tocar fons amb una derrota amb l'Almeria B (2-1) que va provocar que alguns brètols, fins i tot, fessin destrosses als vehicles dels jugadors. Migue, que a Cadis coincideix amb Jandro i Despòtovic, explica que "el punt d'inflexió va ser ajuntar-nos l'equip, mirar-nos als ulls i veure que tot depenia de nosaltres i que ho podíem aconseguir". Al final l'equip va ser quart, però s'ha plantat a la final eliminant el Ràcing Ferrol i el Ràcing de Santander. Ara es trobarà amb l'Hèrcules, on un altre heroi de la temporada de l'ascens, Chechu Flores, és un dels líders de l'equip. "Està fent una gran temporada, allà és un ídol. L'Hèrcules ens ho posarà molt difícil però confio en l'equip". Diumenge la seva final arrenca a Cadis.