Sense aturador i amb l'estrès que genera una doble eliminatòria de play-off. Així ha de conviure la plantilla del Girona, immersa des de fa uns quants dies en una autèntica voràgine plena de fortes emocions entre partits i viatges. No hi ha dia de descans, ni tan sols quan no s'entrena. Ahir va ser el cas. A diferència d'Osasuna, que ahir es va exercitar al Tajonar, els blanc-i-vermells van dedicar mig dia a tornar cap a casa. Dimecres, un cop s'abaixava el teló de la primera de les dues funcions per finiquitar la temporada, l'expedició va enfilar-se a l'autocar i va posar rumb cap a Saragossa. Nit a la capital aragonesa i, ahir, tornem-hi. Qualsevol petit detall pot ser ara determinant i el cos tècnic, en consonància amb el preparador físic, van acordar que el millor ahir era descansar. D'aquella manera, això sí. Després d'unes quantes hores a la carretera, els futbolistes van arribar a Montilivi passades les dues de la tarda. Allà els va rebre una petita representació d'aficionats, que no van dubtar ni un moment a demanar autògrafs i fer-se fotografies amb els seus ídols. Tot plegat, amanit amb crits d'ànim i missatges de suport cap a una plantilla que encara aspira a pujar a Primera.

Serà avui, a partir de dos quarts d'onze del matí, que la plantilla ha estat citada a les instal·lacions de Montilivi per exercitar-se només un dia abans del trascendental partit contra Osasuna. La sessió serà parcialment tancada als mitjans de comunicació, que només podran enregistrar els exercicis que els futbolistes facin al camp annex. En canvi, el treball a dins l'estadi, no serà obert al públic. Un cop acabat l'entrenament, Pablo Machín farà l'habitual roda de premsa prèvia, l'enèsima en aquests últims dies. El tècnic, precisament, va ser un dels més aclamats ahir just després de l'arribada de l'autobús amb l'expedició al complet. Una petita representació d'aficionats van demanar autògrafs al sorià i es van fotografiar amb ell, com també van fer amb alguns dels integrants de la primera plantilla com Pere Pons o Isaac Becerra.

Mentre ahir els gironins es passaven unes quantes hores a la carretera i la resta del dia descansant, la primera plantilla d'Osasuna va aprofitar el dia per exercitar-se en la primera de les dues sessions previstes abans del duel de demà a l'estadi. Enrique Martín va dirigir una suau sessió al Tajonar que va comptar amb la presència d'alguns aficionats locals, que van animar els seus. Els jugadors que dijous van ser titulars van treballar a menor ritme mentre que per a la resta, suplents i no convocats, l'exigència va ser un pèl menor. Els navarresos tornaran avui a l'acció, abans que parli Enrique Martín.

Flaño, paraula de capità

Si el mutisme es va apoderar de l'expedició gironina, a Pamplona sí que hi va haver declaracions. Un pes pesant de la plantilla, com ho és el capità Miguel Flaño, va ser l'encarregat de protagonitzar l'última roda de premsa de la temporada abans que avui baixi el teló el tècnic Enrique Martín. El central va dirigir un discurs realista, demanant a plantilla i afició que tot i el mínim avantatge cal tocar de peus a terra perquè "queden noranta minuts per davant" i tot pot passar. Si més no, no va amagar que tant ell com la resta de la plantilla posaran avui rumb cap a Girona amb molta "il·lusió" perquè l'ascens a Primera és "més a prop" que fa uns dies enrere. "El resultat de l'anada és bo, però és obvi que tot es decidirà a Montilivi. Tenim per davant un altre partit que hem de jugar al màxim perquè es tracta d'una final. Ens espera un duel molt dur, però crec que el vestidor té la força mental suficient com per competir. Sortirem a per ells i el que hagi de passar, passarà", va valorar. "Hem de ser Osasuna, ser nosaltres mateixos. Anar al màxim, pressionar i disputar cada pilota", redundava.

Flaño afegia que un hipotètic ascens seria la millor manera de tapar les últimes decepcions del club, que no només va viure un descens a Segona A, sinó també una situació institucional i esportiva d'allò més delicada que podria oblidar-se si l'equip fa els deures demà a Girona. "Quan vam baixar, vaig sentir encara més clar que Osasuna és de Primera. Als moments dolents, hem sentit l'estima de la gent. Per això, la situació d'ara és especial. A l'anada vam veure la comunió amb el públic, que ens ha ajudat sempre. Esperem aconseguir l'ascens per a ell".