Des del punt de vista accionarial, el Girona FC és propietat de TVSE Futbol. Una empresa que té com a caps visibles a Jean-Louis Dutaret i Samir Boudjemaa. Un parell d'executius francesos que, de la mà de Pere Guardiola, van aparèixer un dia de l'estiu passat per la ciutat i no se'ls ha tornat a veure més. Tampoc se'ls espera en el decisiu partit de demà. Estiguin assabentats, o no, Dutaret i Boudjemaa que demà el seu Girona pot pujar a Primera Divisió, la realitat és que sota la propietat nominal de TVSE Futbol el club de Montilivi ha trobat una tranquil·litat desconeguda a l'interior de les seves oficines. Amb Guardiola d'ideòleg des de la distància -tot i que es va deixar veure en el sopar de celebració dels 85 anys- i Ignasi Mas-Bagà, Quique Cárcel i Delfí Geli pilotant el dia a dia, el Girona no ha estat protagonista de cap titular de premsa estrident en tota la temporada. Del fitxatge de Calle fora de temps de Josep Gusó, del viatge al Vaticà de Ramon Vilaró, de les picabaralles de pati de col·legi entre Francesc Rebled i Joaquim Boadas, i del reguitzell de genialitats de Josep Delgado (venda a 1 euro, l'overbooking del dia del Granada, el "Tots Som Girona"...) s'ha passat a l'estabilitat actual. Els jugadors cobren puntualment cada final de mes, igual que la resta de treballadors del club, i el Girona només és notícia per si guanya, empata o perd cada cap de setmana.

Els períodes amb una gestió més ortodoxa i els bons resultats esportius han estat vasos comunicants en el Girona durant molt de temps. Quan semblava que hi havia una directiva seriosa l'equip encadenava derrotes una rere l'altre; mentre que en etapes amb gestions més alternatives l'equip va pujar a Segona A i ha fregat l'ascens a Primera Divisió un parell de cops. Un exemple clàssic del primer cas va ser la temporada 2004/05. La família Roche, primer amb Jordi i després amb el pare Narcís de presidents, havia fet una plantilla per pujar a Segona A i el Girona va acabar baixant a Tercera Divisió. Els Roche pagaven cada mes, però, abans de començar la liga el director esportiu Narcís Julià va marxar al Porto; el tècnic, Tato Abadía, va ser acomiadatm molt aviat i el seu relleu, Josep Maria Nogués, va empitjorar els resultats; i el rendiment de fitxatges com Iván Pérez, Miguel, Paco Mije, Juanjo, Mario Rosas o Vicente no va complir amb les expectatives. L'equip acabaria baixant a Tercera amb Domènec Torrent a la banqueta.

L'altra cara de la moneda va ser la temporada 2007-8. Encara avui ningú li pot treure a Josep Gusó el mèrit de ser el president que ha assolit l'èxit més gran de la història del Girona: pujar a la Segona Divisió en època moderna. I Gusó ho va fer amb un plantejament cent per cent atrevit. Sense diners a la caixa i amb els jugadors fent-se un tip de protestar per no cobrar, l'empresari gironí va apostar fort. O es pujava a Segona A o el club s'estavellava. I se'n va sortir. Amb Migue sortint a totes les fotografies pel seu gol contra el Ceuta i ell, Gusó, guanyant-se un lloc a la història del club encara que ara, voluntàriament, hagi preferit renunciar a cap presència pública i segueixi el Girona sense posar un peu a Montilivi des de fa anys.

Ja a Segona A, Josep Gusó es va acabar venent el club a Josep Delgado que havia de convertir el Girona en una barreja, segons les seves pròpies paraules, entre "la gestió prudent del Numància, el creixement del Vila-real i l'èxit del "SuperDépor"". A l'hora de la veritat, però, Josep Delgado es va passar la major part dels temps fora del país pels seus problemes amb la justícia polonesa i la gestió del club es va acabar convertint en una muntanya russa amb les pujades i les baixades que provocaven les seves decisions des de fora, la manca de diners i les aportacions des de la presidència de Ramon Vilaró, Joaquim Boadas i Francesc Rebled. Per a la història queda la idea d'anar a visitar el Sant Pare al Vaticà, l'anunci del mateix Delgado que posava en venda el club per un euro, els autobusos de franc per provocar que en un dimarts en un partit contra el Granada hi hagués overbooking a Montilivi, els AVE per anar a Alcorcóni l'epíleg final amb dos dels advocats que va col·locar a la presidència, Francesc Rebled i Joaquim Boadas, elevant a categoria de notícia una picabaralla d'egos. Tot i això, amb Delgado de propietari el Girona va fregar l'ascens a Primera Divisió.