Gràcies equip

No es pot dubtar que un equip que ha guanyat els quatre partits de promoció es mereixi pujar, i menys quan el mateix Girona FC no va ser capaç de fer-li mal en els moments claus de l'eliminatòria, que n'hi ha hagut. El primer -sense comptar el clar penal a Mata al Sadar- va ser després de l'empat a un de Kiko Olivas. Allà, els de Machín semblaven tenir el seu moment per noquejar el rival, però en canvi varen rebre un segon gol. I ahir, l'equip havia d'evitar encaixar i havia de fer mal, i no va fer ni una cosa ni l'altra. Per això el resultat final va ser el que va ser.

Però tot això no estalviarà, un cop hagin passat uns dies, que la temporada es pugui considerar de molt bona. Sobretot després de la remuntada de l'equip a la segona volta i d'haver forçat la sort de l'ascens fins al darrer partit possible. Només el no ascens ha evitat l'excel·lent i fer història. I malgrat que ara sembli poca cosa, l'any que ve els de Montlivi viuran la seva novena temporada consecutiva a Segona A, convertits en un dels aspirants a tot, que és el cartell que s'han guanyat als darrers anys.

I serà gràcies a la feina de Machín i el seu cos tècnic, de Becerra i les seves aturades, dels centrals i la seva fiabilitat, dels carrilers i la seva empenta, de l'ADN gironí del mig del camp, de la màgia de Borja i de la punteria de l'àmplia nòmina de davanters.

Avui potser no és el dia, però a tots ells, a la plantilla sencera, se'ls deu un reconeixement per la feina feta. Gràcies. Perquè l'única cosa que va passar amb el resultat d'ahir és que podíem haver canviat el passat pel futur. I que ara, com a mínim un any més, seguirem vivint el present. Però això no és poca cosa, simplement que l'altra opció ningú l'ha viscut amb 85 anys d'història del club.