La propera serà la novena temporada a Segona A

El Girona és el club amb més anys consecutius a la divisió de plata seguit pel Numància

20.06.2016 | 07:15
La propera serà la novena temporada a Segona A

El Girona seguirà, una temporada més, com el club amb més temporades seguides a Segona Divisió A dels que hi jugaran la propera temporada. Concretament seran ja nou temporades les que acumularà el conjunt blanc-i-vermell després d'arribar-hi la temporada 2007-2008 i estrenar-s'hi mig segle després la 2008/2009.

El periple del Girona a la categoria de plata va començar l'agost de 2008 a Balaídos, amb aquella victòria (0-1) gràcies al gol de Jaume Duran. De la mà de Raül Agné es va arribar a Segona A i es va confiar en el tècnic per encapçalar un projecte il·lusionant. Tot i això, després d'una temporada difícil, a cinc jornades pel final, el Girona va decidir destituir el tècnic i apostar per Javi Salamero, que va salvar l'equip en dues jornades i la temporada la va acabar Miquel Olmo a la banqueta. Al final el Girona havia completat l'any del retorn a Segona A en setzena posició, amb 49 punts. Van pujar el Xerez, el Saragossa i el Tenerife, mentre que el campió d'enguany, l'Alabès, baixava a Segona B.

En la segona temporada a la categoria, el Girona va apostar per Cristóbal Parralo des d'inici, però l'aposta va durar poc: una victòria en nou jornades va esgotar el crèdit que el club tenia en el tècnic cordovès i el relleu a la banqueta el prengué Narcís Julià, amb l'equip classificat en penúltima posició. Julià va aconseguir millorar els números i es va acabar la temporada sense patiments i millorant els números de l'anterior lliga: catorzena posició i 52 punts. Aquell any van pujar Reial Societat, Hèrcules i Llevant.

Raül Agné va tornar a agafar les regnes de l'equip en la tercera temporada del Girona a Segona, la 2010/2011. Aquesta va ser més tranquil·la que l'anterior, amb l'equip situat a la zona mitjana-alta, arribant fins i tot a somiar amb la promoció. Acabà la Lliga en onzena posició, amb 57 punts. Aquell any assolien l'ascens a Primera Betis, Rayo i Granada, equip que va pujar el primer any en què es va disputar el play-off.

El bon any, i sobretot la tranquil·litat a la taula, van donar crèdit a Raül Agné, que va repetir com a entrenador a l'inici de la 2011/2012. Aquella, però, va ser molt diferent i, a la jornada 20, amb l'equip penúltim i amb només 16 punts, va ser destituït per posar en el seu lloc a Josu Uribe, tècnic amb una llarga trajectòria. Això però no va ser suficient per treure el Girona del pou, doncs en deu jornades el Girona seguia penúltim i es va posar, novament, l'equip en mans de Javi Salamero. L'ara director tècnic del Llagostera, novament, va aconseguir mantenir l'equip a Segona A, després que estés 38 jornades en zona de descens (33 de forma consecutiva). El Girona va finalitzar la temporada en quinzena posició i 49 punts, essent el primer any que no es milloraven els registres de l'anterior. Aquella temporada aconseguirien l'ascens el Deportivo, el Celta i el Valladolid.

La 2012/2013 va ser la de Rubi a la banqueta i els primers somnis amb crèdit d'aconseguir pujar, algun dia, a Primera Divisió. Els gironins van fer una campanya excel·lent: des de la segona jornada a zona de play off de manera ininterrompuda, nou d'aquestes en posició d'ascens directe. Al final es va jugar la promoció, la primera i, després de vèncer l'Alcorcón (1-1 i 3-1), es va acabar cedint davant l'Almería, màxim favorit per pujar (0-1 i 3-0). Els andalusos van acompanyar l'Elx i el Vila-real.

Després d'aquest primer pas per la promoció d'ascens, el Girona, sense Rubi a la banqueta, va viure una temporada difícil. La 2013/2014 va ser una altra temporada amb tres tècnics a la banqueta però que va acabar amb l'arribada de Machín al club gironí. Aquell any es va salvar la categoria, pels pèls, en l'última jornada, en derrotar per 3-1 a un Deportivo que ja era de Primera. La passada va ser, alhora, la temporada més il·lusionant i que més decepció va portar entre els seguidors gironins. Es va poder liderar la taula durant quatre jornades i es va estar en llocs d'ascens directe en 16 ocasions més, un total de 20 jornades essent primer o segon. Però en l'última jornada es va perdre el privilegi de pujar directe i, amb l'equip abatut moralment l'ascens al play off ja va ser quelcom inabastable. Al final van enfilar el camí a Primera Divisió el Betis, Sporting i Las Palmas.

Per darrere del Girona, el segon equip amb més anys seguits a plata serà el Numància, amb vuit.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema