Quan a mitjan juliol va saber que signaria per tres temporades amb el Girona, Manel Martínez ja sabia que hauria de bregar, i molt, per poder jugar algun dia al futbol professional. El primer pas estava fet, però encara quedava el més difícil: convèncer tothom que té nivell per formar part d'una plantilla com la gironina. Des del club de Montilivi ben aviat es van afanyar a detallar que Manel s'entrenaria amb el primer equip i que faria l'estada a Manchester, però que el seu destí seria un Segona B. Previsible, pensaria el davanter, que tot i això ha decidit aprofitar cada minut mentre és a Girona per aprendre i demostrar que no només vol, sinó que també pot. Durant aquestes setmanes no només s'ha guanyat l'admiració de Pablo Machín, que ja l'elogia públicament, sinó que igualment ha demostrat el seu olfacte golejador, el mateix que el va dur a marcar 16 dianes la temporada passada entre el filial del Sabadell i el primer equip arlequinat. Dissabte passat, contra el Nàstic, en va tenir prou amb uns quants minuts sobre la gespa per batre Reina i donar la primera victòria de la pretemporada. Sap que això no serà suficient per no haver de fer les maletes, però com a mínim li ha servit per corroborar que el seu treball, esforç i sacrifici està valent la pena.
"Estic molt content. He pogut marcar el meu primer gol amb el Girona i a més això ha servit per donar la victòria al meu equip. Portem dies oferint bones sensacions, però teníem moltíssimes ganes de guanyar d'una vegada per totes i per fi ho hem aconseguit". Així s'expressava Manel a la zona mixta de Montilivi, on recordava l'acció del gol: "Estava aguantant des del darrere i he vist que la pilota li arribava bé a en Fran (Sandaza). Ell ho tenia de meravella per centrar la pilota, he esprintat al primer pal per avançar-me al defensor i allà l'he rematada", deia. Una jugada ràpida, de davanter amb instint i matador. Suficient perquè el Girona guanyés el seu partit i també perquè l'atacant seguís sumant arguments positius per a Machín. El tècnic elogiava a la sala de premsa el seu "esforç, treball i dedicació" als entrenaments i als partits. I Manel, content amb el sorià, qui l'ha fet sentir durant tots aquests dies "com un més de la plantilla". "Em corregeix i m'ensenya sempre que pot. Jo intento tornar tot això amb el meu esforç al camp. Jugui el que jugui: un minut, cinc, quinze o els que siguin", deia el maresmenc. Després de jugar mitja temporada amb el filial del Sabadell i d'acabar els últims mesos del curs amb el primer equip vallesà, Manel ha notat el salt de categoria, sobretot als entrenaments. "Des del primer dia vaig veure que el ritme i la intensitat són molt alts. Estic molt content de poder entrenar amb futbolistes de tantíssima qualitat, perquè això em pot servir per millorar", valorava. Tot i aquesta bona experiència, Manel té coll avall que el més probable és que el Girona l'acabi cedint a un Segona B. Prefereix, però, no mullar-se al respecte: "No és decisió meva, sinó del club. Ells diran. Jo seguiré treballant i donant el millor de mi. Ja veurem què és el que passa". De moment, avui està citat a dos quarts de 10 a Peralada per seguir entrenant. I aprenent.
