Amb 25 futbolistes a la plantilla (comptant el porter Gianni Cassaro) i les úniques baixes dels lesionats Carles Mas i Richy Álvarez, el tècnic Pablo Machín té a les seves ordres un munt de peces per muntar el seu particular trencaclosques. De jugadors amb nivell suficient com per jugar n'hi ha a cabassos, més que potser en d'anteriors temporades, i el famós fons d'armari que d'altres anys s'ha pogut trobar a faltar enguany existeix. Perquè tothom estigui content i tenint en compte que cada cap de setmana només en poden jugar 14 com a màxim, a Machín se li presenta ara la Copa del Rei com aigua caiguda del cel. El partit de dijous a Osca serà una perfecta oportunitat no només per fer debutar a jugadors que encara no s'han estrenat, sinó també per donar minuts als que, fins ara, han estat actors secundaris. Homes com Eloi Amagat, Felipe Sanchón, Pablo Marí i Juan Cámara debutaran aquesta temporada en partit oficial; mentre que futbolistes com Saúl García, Jonás Ramalho o Sebas Coris, entre d'altres, tenen molts números de ser titulars. Una excel·lent oportunitat per reivindicar-se i per demostrar al cos tècnic que són del tot vàlids per apagar qualsevol incendi que aparegui al llarg de la temporada. Per això, superar l'Osca, passar ronda i seguir amb vida a l'anomenada «competició del KO» és el gran objectiu a curt termini que s'ha marcat l'equip.

«Ens ho prenem com una de les poques o l'única opció que, ara mateix, tenim per demostrar que podem rendir a un bon nivell». És el sentiment del vestidor, d'aquells futbolistes que reclamen més protagonisme. Surt de la boca d'Eloi Amagat, veterà a la plantilla i un dels capitans. Encara no s'ha estrenat, com d'altres companys seus, i té la cita d'Osca marcada amb vermell al calendari. «Tothom es pensa que la Copa del Rei és una competició senzilla de jugar. Però no és així. Ens tocarà jugar els que hem participat poc i tenim menys ritme i això no ho fa gens fàcil. Ho encarem amb ganes i amb la intenció de deixar ben clar que som ben vàlids per a l'equip».

Lluny del que se sol dir, o de com es prenen aquest torneig els clubs de més envergadura i categoria, la Copa pot venir bé al Girona. Primer, perquè es pot convertir en la millor manera d'oblidar la derrota al camp del Valladolid, la que va ser la primera ensopegada de la temporada. I després, perquè permetrà a Pablo Machín gesionar un vestidor força atapeït de jugadors i que compta, ara mateix, amb poquíssimes baixes. «Ens arriba en un molt bon moment. Només tenim dos lesionats (Carles Mas i Richy Álvarez) i cap de nosaltres al vestidor creiem que la Copa sobri. Amb la plantilla tan àmplia com la que tenim crec que podem afrontar totes dues competicions amb plenes garanties», diu el gironí.

A l'Alcoraz, Eloi espera «un partit típic de Segona A dels que n'hem viscut a cabassos» contra un rival, l'Osca, «que juga a casa i que segur que voldrà seguir amb vida a la competició». Allà, el capità espera que el Girona mostri la mateixa cara que va oferir fa dues jornades de lliga, a casa amb l'Elx: «A Sevilla i la primera part de Valladolid no vam estar bé. En canvi, contra l'Elx el nivell va ser molt alt, passant-los per sobre. Si s'ha fet una vegada, és que som capaços de fer-ho de nou. L'únic que busquem és regularitat i esperem aconseguir-la com més aviat millor».

Una situació «inesperada»

Plantar-se a la segona setmana de setembre, passades tres jornades de lliga, i sense haver disputat cap minut no entrava als plan d'Eloi Amagat, qui aquest estiu renovava per dues temporades més amb el Girona. El migcampista és conscient que hi ha «molta competència» al vestidor i no amaga que el seu objectiu és «ser protagonista» a mesura que vagi avançant el curs. «No m'esperava aquesta situació. Els dos últims anys no vaig començar-los jugant però va ser per culpa de les lesions;?aquest cop, ha estat per decisió tècnica. Em trobo bé, vull tornar a ser protagonista i mirar de jugar 30 partits», reclama. Confessa també que «si et renoven per dos anys és perquè et consideren important i creuen en tu», pel que «espero que segueixi així». Tot i això, no llança la tovallola. «He viscut situacions molt pitjors. Tinc 31 anys i no necessito ànims ni tampoc copets a l'esquena. Un dia pots ser molt important i després, la situació es reverteix. M'ho prenc amb calma, tot i que vull que tot plegat canviï».