Un davanter no només vol jugar, sinó que, sobretot, vol marcar. Com sigui. El gol és el que li dóna vida, el que el manté viu, feliç i dispara el seu mesurador de moral i confiança. Tots aquests indicadors feia temps que estaven sota mínims per a un Samuele Longo que, des que va debutar amb l'Inter de Milà el 2011, no ha fet més que anar amunt i avall sense gaire fortuna. Un parell d'experiències a Primera i un grapat d'aventures per oblidar al futbol italià l'han portat, als 24 anys, cap a Girona amb un currículum amb molts noms però pocs números. El dia de la seva presentació va tirar de tòpics, però mai va amagar la seva fam per triomfar a Montilivi i per, d'una vegada per totes, aprofitar l'oportunitat. Dit i fet, perquè Longo ha necessitat tan sols un mes de competició per convertir-se en el millor revulsiu dels gironins. És l'efectivitat personificada; un futbolista que veu porta amb facilitat i que ja s'ha convertit en el pitxitxi de la plantilla.

Samuele Longo acumula 3 gols. I això que només ha jugat 143 minuts a la lliga (només va ser titular al camp del Valladolid, mentre que la resta de partits ha estat suplent). El que significa que veu porteria cada 47 minuts, números que el converteixen en el jugador ofensiu més efectiu de tota la Lliga, superant el màxim anotador Alfredo Ortuño (5 gols en 360 minuts) i també Ángel Rodríguez (4 gols en 356 minuts), Joselu (4 gols en 360 minuts), Lanzarote (4 gols en 344 minuts) i Roger Martí (4 gols en 360 minuts).

A més, Longo sempre ha marcat des que ha sortit a la segona part i el dia que va ser titular, a Pucela, va ser l'única ocasió en què es va quedar sense veure porteria. Una dada més:tots els seus gols han contribuït a donar algun punt al Girona, ja que cada vegada que ha superat el porter rival de torn, l'equip o ha guanyat o ha empatat. Satisfet per haver encetat la temporada amb bon peu, el de Valdobbiadene tot i això no es conforma. Vol jugar molt més, veure porta tantes vegades com sigui possible i, sobretot, que l'equip guanyi sense haver de lamentar tantes errades en defensa com les que s'han anat repetint al llarg d'aquestes primeres jornades del campionat.

«Estic molt content pels gols. He començat bé i el que vull és continuar així. Però per a mi el més important és que l'equip guanyi partits. Si ho fa i els meus gols hi ajuden, encara estaré més feliç». Així s'expressa un Longo que feia més de dos anys que no marcava i que a Montilivi ha tornat a recuperar el somriure després d'un mes força productiu. «Portava molt de temps sense fer gols. No marcava perquè no jugava ni tampoc tenia la confiança suficient per fer-ho. En dos anys he xutat potser sis cops a porteria i així és ben complicat. A Girona em sento content i tinc moltes ganes de seguir ajudant l'equip», reflexiona.

Admet veure amb bons ulls «sortir de la banqueta i marcar», però no amaga que la seva intenció és tenir més protagonisme. «Vull jugar sempre, com tothom. Espero anar agafant la forma i tenir més minuts. Però a l'equip som molts i sempre n'hi ha que s'han de quedar fora. S'ha de respectar la decisió de l'entrenador i estar a punt per quan et toca entrar al camp», indica.

De moment, Pablo Machín ha trobat en Longo el seu revulsiu ideal, un futbolista que va iniciar la remuntada al camp del Sevilla Atlètic i que diumenge va marcar l'empat contra l'Almeria. «Vaig posar-hi tota la força i l'empenta possible. Va ser un gol de caràcter, com el que té l'equip per aixecar situacions diverses», recorda, alhora que s'uneix a l'autocrítica del vestidor:?«Encaixem massa gols i no podem seguir així. Segurament ho millorarem».