Són els nous caps del vestidor del Mallorca. Els que tallen el bacallà tant a dins com a fora del camp. Per personalitat i experiència. Són els homes de confiança de l'entrenador, els indispensables de Fernando Vázquez: Culio, Juan Domínguez i Juan Rodríguez. Amb la seva presència en l'onze titular en els quatre partits de Lliga que s'han jugat fins ara han aconseguit que l'equip doni un gir de 180 graus respecte a les últimes temporades. De passar de jugar a costa del rival, sigui qui sigui, el Mallorca s'ha transformat en només un mes de competició. Ara és el rival de demà del Girona el que domina els partits, el que exhibeix personalitat, el que es fa l'amo de la pilota des del xiulet inicial, encara que els números no ho diguin.

Culio, un rodamon -coneix el futbol argentí, xilè, romanès, turc i el dels Emirats Àrabs, a l'Al-Wasi que li va fer mobbing, obligant-lo a entrenar-se sense llum, ni aigua ni pilotes-, posseeix una qualitat exquisida en les seves botes. Des que va finalitzar la passada temporada, en la qual l'equip va evitar el descens en una agònica última jornada, va ser la primera petició de Vázquez al conseller delegat Maheta Molango. Amb una forta personalitat, és el jugador amb caràcter que feia falta al Mallorca, segons expliquen els mitjans balears, el típic futbolista que no vol perdre mai. No és d'estranyar que hagi estat designat un dels quatre capitans de la plantilla, al costat de Company, Yuste i Cabrero.

Culio, de 33 anys, és el futbolista que aporta alguna cosa diferent. Quan es fa amo de la pilota sempre passa alguna cosa. És el llançador de les faltes i dels serveis de cantonada i el que dóna les millors passades als seus companys. Solament unes petites molèsties, aparentment sense importància, el van obligar a abandonar el terreny de joc de Vallecas mitja hora abans de finalitzar el darrer partit, en el que són els primers minuts que es perd. Amb fama de lesionar-se massa la passada temporada al Dépor i al Las Palmas, Culio sobresurt sobretot en les primeres parts, quan el físic li respon. Després del descans, el seu rendiment decau, però Vázquez no el canvia perquè és conscient que, per la seva qualitat, és capaç per si sol de definir un partit.

Juan Domínguez és un altre dels futbolistes que coneix bé el tècnic de Castrofeito de la seva etapa al Deportivo. També figurava el seu nom entre els primers de la seva particular llista per reforçar el mig del camp. Acusat d'excessivament fred, als seus 26 anys afronta la seva primera experiència com a futbolista lluny de la Corunya i del Dépor, on militava des de les categories inferiors. Cerca en el Mallorca reivindicar-se i demostrar la indubtable qualitat que posseeix. Domínguez apareix com l'home de l'última passada, sempre per darrere del jugador més avançat. Partidari Vázquez de jugar amb dos extrems molt enganxats a la banda -de moment Lago Júnior i Moutinho-, Domínguez ha relegat Brandon a la banqueta. Juan Domínguez és un fix per al seu entrenador, que li ha fet jugar els 360 minuts de Lliga que s'han disputat. Solament un canvi de sistema, que arribaria, segons va anunciar el tècnic després de perdre a Vallecas, si se segueix sense trobar el camí de la victòria i el Girona suca a Son Moix, podria apartar-lo de la titularitat si s'aposta per una forma de jugar més pràctica, en la qual la pilota deixaria de ser protagonista.

El tercer dels indispensables de Vázquez és Juan Rodríguez, de 34 anys, que actua com a pivot per davant de la defensa. És el que dóna equilibri al mig del camp. No és brillant, però sí el jugador que tots els entrenadors volen, per disciplinat i per professionalitat. Té la virtut de no complicar-se mai la vida. Va a allò fàcil i aprofita la seva gran envergadura -1,85- per acudir a totes les faltes i serveis de cantonada per estar atent a la rematada. Molt l'haurà de vigilar el Girona en l'estratègia. Exjugador del Màlaga, Deportivo i Getafe les quatre últimes temporades, Rodríguez té arribada, com es va poder comprovar a Vallecas, quan a punt va estar de batre Toño en una rematada franca. Culio, Juan Domínguez i Juan Rodríguez són l'altre jo de Vázquez en el terreny de joc, els arquitectes d'un Mallorca amb l'assignatura pendent del gol.