lluny de valoracions i d'anàlisis més o ?menys parcials fetes pels mateixos protagonistes després del partit, tinc la clara sensació que el partit davant del Mallorca va ser una continuïtat del que ja s'havia vist a la primera part de Sevilla, el primer temps a Valladolid o durant molts i molts minuts a Osca en el partit de Copa.

És a dir un conjunt amb molt pocs arguments que no va fer ni pessigolles al seu rival. Ahir, els seguidors del Girona varen acabar els 92 minut del matx sense saber si Roberto Santamaría tenia la seva tarda o, per contra, hauria pogut tenir dia horrorós. El bagatge ofensiu dels de Machín es resumeix en un xut de Borja al qual no va arribar Cifu en el minut 15 i en un posterior xut de Borja García que tampoc va anar entre els tres pals. Més enllà d'això interpretar com a jugada de perill qualsevol altra acció del partit d'ahir és posar imaginació al joc mostrat pels gironins.

No entraré avui a valorar quines són les claus d'aquest pobre bagatge dels gironins a camp contari. Però, pel que queda clar, i pel que sembla en això hi estan d'acord els mateixos jugadors, és que haver sumat només cinc punts després de cinc jornades és realment poca cosa. Les expectativs inicials eren bastant més engrescadores i el potencial de la plantilla fa pensar que, per descomptat, l'equip és capaç de fer molt més.

De totes maneres, insisteixo: això no ha fet res més que començar i encara queda molta lliga per endavant.