Setanta-dues hores, o sigui fins al partit de diumenge a Getafe, és el temps de què disposa Pablo Machín per fer reaccionar el seu equip, si no vol que la por generalitzada s'apoderi dels aficionats després de veure com en aquesta arrencada de lliga el conjunt gironí està clarament per sota de les expectatives creades amb la nova plantilla.
Fins ara tothom ha estat d'acord, fins i tot el mateix vestidor, que el futbol d'aquest Girona genera dubtes. I ja no és només pel fet d'haver guanyat un sol partit en sis jornades, o d'haver sumat només sis punts; és sobretot per la imatge d'irregularitat i si se'm permet d'absència mostrada per l'equip en moltes estones d'alguns enfrontaments. Per fer-ho ras i curt, les primeres parts de Sevilla, Valladolid i Mallorca són directament de futbol nul. El partit de Copa contra l'Osca, dels pitjors que ha jugat el conjunt de Montilivi en nou temporades a Segona A. I en els partits a casa hi ha hagut una mica de tot. Des de l'exhibició contra l'Elx, a un partit amb errades defensives imperdonables contra l'Almeria; o el d'ahir, que pel fet d'estar fresc en la memòria dels aficionats, tothom en tindrà la seva pròpia opinió.
L'equip porta quatre jornades seguides sense guanyar -cinc si hi comptem la Copa del Rei- i ja no és que hagi marcat deu gols o que n'hagi encaixat el mateix nombre; no és que estigui llepant els llocs de descens després de dues jornades consecutives, ni tampoc que a fora no conegui la victòria i hagi fet un punt de nou possibles. El tema és que l'equip es passa moltes estones en pausa, el seu futbol no transmet, es viu massa de la rauxa ofensiva puntual, bàsicament perquè en aquest sentit hi ha molt potencial. Però amb això no n'hi ha prou i Machín ho sap. Per aquesta mateixa raó, el tècnic també sap que no convèncer -que no sempre vol dir vèncer- a Getafe, serà igual a nervis. Potser molts nervis.
