Sacrificar un davanter per deixar lloc a Alcaraz, la clau del pas endavant

27.09.2016 | 07:13

Pablo Machín arrossegava un dilema existencial. El tècnic s'engresca amb la combinació que resulta del dinamisme de Portu i la qualitat de Borja García. Una parella que produeix un futbol que es veu en pocs migcamps de Segona Divisió A. Un futbol que, però, té el problema que despulla el Girona de la solidesa a la línia de mitjos que, tradicionalment, sempre havien tingut els onzes de Machín. Amb Borja García i Portu despenjant-se cap a la porteria contrària el Girona es partia pel mig i encara que el Sant Martí Vell és una autèntica màquina, Pere Pons no podia arribar a tallar-ho tot. És allò que ha anat explicant Machín en els últims dies dient que la culpa d'encaixar tants gols no és només del porter o dels defenses sinó de tot el bloc. La solució podia ser prescindir d'un dels dos - Portu va ser el sacrificat contra el Mallorca-, però, semblava clar que, més o menys d'hora, i sobretot lluny de Montilivi, el tècnic del Girona optaria per encabir Portu i Borja a l'equip traient-ne un davanter.

Amb un punta menys, o amb Borja García jugant de segon davanter com es prefereixi dir, Machín pot posar un altre migcampista de contenció ajudant Pere Pons. I poca gent a la plantilla per fer aquest paper com Rubén Alcaraz. Més que rotacions, que no en va fer més enllà d'apostar per Samuel Longo de sortida, Pablo Machín va esmenar una mica el seu dibuix amb l'entrada d'Alcaraz i la reubicació de Borja García com a novetat respecte a l'equip que dijous havia empatat contra el Mirandés a Montilivi. Dos únics canvis: surten els dos davanters titulars (Sandaza i Cristian Herrera) i entren un migcampista (Alcaraz) i un altre punta, Longo, que a sobre va tenir l'encert d'obrir el marcador.

Es dirà, en veu més o menys baixa, que l'expulsió del central del Getafe, Rolf Feltscher, va acabar resultant decisiu perquè els canvis de Machín funcionessin, però la veritat és que, contra onze, el Girona ja estava donant una sensació de solidesa, s'havia avançat amb el gol de Longo i no passava angoixes en defensa contra un dels presumptes grans de la categoria. Almenys per capacitat econòmica. I tot això sense haver fet canvis en defensa respecte al darrer partit. Bounou a la porteria, on va tenir el partit més plàcid des que defensa la samarreta del Girona, i amb Pablo Marí i Saúl seguint esperant la seva oportunitat perquè Machín va continuar confiant en Cifuentes, Ramalho, Alcalá, Juanpe i Coris.

El Girona havia encaixat onze gols en les primeres sis jornades de Llliga i ahir, per primer cop, va aconseguir deixar la seva porteria a zero amb penal fallat pel Getafe inclòs.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema