«Al Girona em diverteixo jugant al futbol com feia uns quants anys que no feia»

Guanyar sempre ajuda. Es va a entrenar amb les mateixes ganes de sempre, però amb un plus per veure que tota la feina per fi ha donat els seus fruits. Estem millor.

Eren quatre les setmanes sense guanyar. Merescut o immerescut?

Jo crec en els fets. Si es guanya és perquè s'ha merescut i no per cap altra cosa. Ara venim de Getafe amb una victòria i volem seguir en aquesta línia contra el Reus.

Girona no seria el club amb més pressió del món, però després dels últims mals resultats una part de l'entorn no estava gaire d'acord amb el joc de l'equip. El 0-2 de Getafe serveix per esvair dubtes?

És cert que no hi ha massa pressió. Com també que, si es guanya, no s'ha de mirar si es juga bé o malament. Perquè... què vol dir jugar bé? Per mi, fer-ho bé és marcar més gols que el rival. Si som capaços de fer-ho, millor per a nosaltres. A més, hi ha hagut partits que no s'han guanyat en què crec que hem estat prou bé, sincerament.

És dels que prefereix guanyar es jugui millor o pitjor?

Sí. L'important és guanyar. Si es fa amb un futbol més bonic, doncs millor per a l'espectador. Tot i que això trobo que és molt subjectiu. Hi ha moltíssimes comparacions i cadascú té la seva opinió. Per exemple, entre l'Atlètic de Madrid i el Barça, jo em quedo amb l'Atlètic. Tot això del tiqui-taca i aquestes històries no m'agraden. Els punts manen.

És més resultadista i punt. No?

Sí, això. A?Itàlia anem més al gra. Ens fixem en els punts i no pas en d'altres coses. Perquè el que val, en el futbol, són els punts i guanyar partits. Com més n'acumulis, millor.

Ara el Girona comença a enlairar-se de nou però vostè ja fa setmanes que n'és protagonista a base de gols. Com valora aquests primers mesos al club?

Molt positivament, perquè estic molt content. Sempre he dit que, després de dos anys i escaig sense gaire continuïtat, poder jugar és el que em faltava. Ara em sento bé. Els resultats, a títol individual, ho diuen.

Per què creu que no ha tingut continuïtat aquestes últimes temporades?

(Somriu) No ho sé... Algunes situacions, realment, han sigut estranyes. L'any passat em va anar malament, però estic tranquil del que vaig fer. Si no vaig jugar, no va ser per culpa meva. Ara, també és cert que d'altres vegades he fallat jo. A mesura que m'he anat fent gran, he vist què he fet bé i on l'he vessada. Quan les coses no rutllen, no només hi ha un culpable.

Mirant enrere, quin ha estat el seu millor any?

El que tinc amb més estima és l'any de l'Espanyol. Allà vaig jugar més i vaig gaudir. A més, va ser una estima recíproca. M'hi sentia a gust, i l'afició i el club també amb mi. Fa ben poc parlava amb un amic meu i li deia que, després d'uns anys dolents, per fi he tornat a gaudir. Abans jugava i no em divertia.

I ara es diverteix a Girona?

Sí, em torno a divertir. Jugant, però sobretot als entrenaments. M'agraden molt, perquè són intensos i forts;?aquest és el futbol que més m'agrada. Feia temps que no em sentia així.

De moment, ja ha superat els gols que va fer amb l'Espanyol. Creu que va camí de fer el millor any de la seva carrera?

Si només ens fixem en el número de gols, això segur!?Crec que les temporades no s'han de comparar. A?l'Espanyol vaig viure la meva primera experiència al futbol professional d'elit. Vaig fer 3 gols, però a part d'això estic content amb com em va anar tot. Ara he crescut i he millorat. Però sobretot, tinc més cap i sóc més madur que fa quatre anys.

Té només 24 anys i ja ha jugat a uns quants equips, a Espanya i també Itàlia. No vol una mica més d'estabilitat?

El que vull i sempre busco és ser feliç. A?la meva professió vius coses de tota mena, bones i dolentes. Sí, m'agradaria quedar-me uns anys a un equip, jugar i estar tranquil. Però cadascú ha de viure un camí, un recorregut. De moment les coses m'han anat així. Ara he arribat a Girona, on estic superfeliç.

Vostè encara és propietat de l'Inter. Somia a triomfar-hi algun dia?

Somiar és ben fàcil i no costa res! El que vull és ser important per un gran equip com l'Inter. Després, en el futbol pot passar de tot i ja ho veurem. El meu objectiu és arribar a jugar en un gran club.

Fins ara se'l considerava com el millor revulsiu possible. Sortia de la banqueta i marcava. Per fi, a Getafe, va ser titular i també va veure porteria. Es va treure una espina?

Havia de fer-ho si no la gent al final pensaria que només puc començar a la banqueta?(riu)! Són etapes i en aquesta primera he tingut la sort de marcar tot i no ser sempre titular. L'important és jugar i sobretot generar ocasions, entrin o no.

Ara que parla d'ocasions. Aquella que va fallar contra el Mirandés a porta buida el va deixar dormir?

Buf...! Són coses que poden passar. Li vaig donar moltes voltes, sobretot durant la nit. Em va costar dormir. Estava molt enfadat amb mi mateix. Després de quelcom així s'ha de mirar endavant. El passat és passat.

Ara perquè ja hi ha estat uns mesos, però abans de fitxar vostè coneixia el Girona?

Li seré franc:?no. Aquestes dues últimes temporades, mirant qui pujava i qui baixava, els vaig veure allà, lluitant per ser a Primera. Però abans no en tenia ni idea. No conec gaires equips de la Segona Divisió, però és que tampoc seguia gaire ni la Sèrie B italiana! Ara que sóc aquí, puc dir que estic molt content d'haver-me decidit per venir a Girona. Hi he trobat un nivell molt alt. Millor fins i tot que el de la segona categoria a Itàlia.

L'ha sorprès?

Sí. L'estructura, l'atenció que reps per part dels fisioterapeutes fora dels entrenaments. Per moltes coses. És com una gran família.

Per què Samuele Longo va començar a jugar a futbol?

Jo no mirava el futbol ni el seguia, però un dia vaig veure Ronaldo, el Fenómeno. Me'n vaig enamorar. Una jugada seva se'm va quedar gravada a la ment. Fixi's que jo duia els cabells llargs però me'l vaig rapar. Volia ser com ell i jugar al futbol com ell.

Com son els seus inicis?

Vaig començar a jugar a l'equip del meu poble (Col San Martino) fins als dotze anys. D'allà vaig passar a Treviso, a una ciutat i un club molt més gran. És el record més bonic que guardo de la meva etapa juvenil. Vaig gaudir molt, envoltat d'un grup molt maco de gent. Amb molts d'ells encara mantinc el contacte. Llavors em va venir a buscar l'Inter.

Quan es va assabentar que el volia l'Inter, devia al·lucinar.

Sincerament, no. Em feia por marxar i no jugar gens ni mica. Era molt jove i jo volia jugar i punt. M'era igual a on. El més important per a mi sempre ha estat jugar. Quan se'm va passar aquest temor, vaig canviar de parer radicalment. El meu somni de menut era vestir la samarreta de l'Inter i ser com Ronaldo. Era una bonica oportunitat. Després de tres anys i alguna cessió, vaig acabar a l'Espanyol.

Ara tinc curiositat. Va arribar a conèixer Ronaldo?

Sí, encara que dir que el conec és exagerar. El vaig veure un dia i m'hi vaig fotografiar. Em vaig sentir com un nen petit. Va ser un gran moment que mai oblidaré.

Abans ha dit que vol jugar en un club gran. A Itàlia?

El meu somni seria jugar algun dia a Anglaterra. El seu futbol m'encanta. Sobretot com es viu, el xoc, la lluita, la intensitat... De moment, intentaré triomfar al Girona i créixer com a jugador. Viure el dia a dia, treballar al màxim i intentar pujar a Primera.