Amb ben poc temps per a lamentar l'inoportú empat contra el Mirandés i mentre Pablo Machín rumia la fórmula perquè el joc de l'equip doni punts i no només bones sensacions, la Lliga no 'atura i demà hi torna a haver partit. El Getafe espera els gironins en la seva primera visita a la Lliga al Coliseum Alfonso Pérez. Una cita històrica davant un rival dels més potents de la categoria però que han començat el curs lluny de les expectatives que tenien. Després de deu anys a Primera, el juny passat van caure a Segona Divisió on parteixen com un dels favorits a l'ascens. Tot i això, després de 6 jornades sumen els mateixos 6 decebedors punts que els de Machín. Tothom ho diu i segurament és en cert que en aquesta categoria la igualtat és la tònica general i que qualsevol rival pot clavar ensurts. És per això que veure el Reus i l'UCAM?entre els vuit primers no hauria de sorprende.

Tanmateix i, en principi, visitar el camp d'un equip que acaba de baixar de Primera té sempre una dificultat afegida. Almenys per al Girona que, en aquesta etapa moderna a la categoria de plata tans sols ha estat capaç d'esgarrapar 13 punts dels 72 possibles (24 partits) contra els descendits de Primera. Una xifra esfereïdora i que tampoc en l'etapa de Machín ha millorat gaire. De fet, amb el sorià a la banqueta, el Girona només ha aconseguit dos empats contra l'Elx (1-1) l'any passat i a Pamplona (0-00) en fa dos. La resta, quatre derrotes (Valldolid i Betis la 14-15 i Almeria i Còrdva la 15-16).

Demà a l'AlfonsoPérez, el Girona tindrà l'oportunitat de millorar unes estadístiques que diuen que només ha pogut guanyar dos partits de 24 contra els nouvinguts de Primera. El primer cop i segurament el més sonat, va ser el curs 09-10 amb Narcís Julià a la banqueta quan un gol de falta de Cañas va donar el triomf als gironins a l'aleshores estadi Ruiz de Lopera contra el Betis (0-1). L'altra alegria va ser el curs 12-13 amb rubi de míster al Sardinero i davant un Racing (0-1, gol de Felipe Sanchón) que agonitzava camí de Segona B en el que seria el seu segon descens consecutiu.

En els 22 partits restants, el Girona ha aconseguit un botí de 7 punts tots a base d'empats i curiosament un cada temporada. Així, en l'any del retorn (08-09), el Girona de Raül Agné va empatar al camp del Llevant (1-1) un dia que Migue i Manga van fallar dos penals. El curs següent (09-10), un gol de Calle salvaria un punt a Huelva (2-2) mentre que en la 10-11, el Tenerife eixugaria un 1-3 per acabar 3-3 en l'afegit. La 11-12 novament, el botí seria un agònic 2-2 a Almeria amb remuntada inclosa. El curs 13-14 el Girona va sumar un punt contra el llavors líder Deportivo a Riazor amb Javi López de tècnic (0-0). La resta de partits es compten per derrotes (15). La més dolorosa va ser al Madrigal (4-1) el dia que es van esvair moltes de les opcions d'ascens directe per l'equip de Rubi (12-13). La desfeta més clara va ser també aquella mateixa temporada al Molinón quan l'Sporting va golejar els gironins, farcits de baixes, per un clar 4-0. Quatre gols també va clavar l'Hèrcules al Girona (4-2) la 11-12 amb Javi Salamero a la banqueta. A aquella derrota però la va seguir una ratxa d'imbatibilitat que va conduir l'equip a una permanència inimaginable al febrer.