Amb 23 anys, Sebas Coris ja no és aquell nano desmanegat a qui, jugant amb el filial, el camp de Vilablareix se li feia curt quan iniciava les seves cavalcades. El jugador de Tossa de Mar s'ha consolidat a la primera plantilla des de fa un parell de cursos i, malgrat no acabar d'explotar, compta amb la benedicció del director esportiu, Quique Cárcel, que sempre ha reconegut que està enamorat de les seves qualitats. Pablo ?Machín, en canvi, es resisteix a fer-li del tot la confiança i li va donant oportunitats de manera escalonada. La lesió d'Aday Benítez a Palma li ha obert de nou les portes de la titularitat després d'una bona pretemporada i contra el Mirandés, Coris va ser un dels més destacats. Amb el partit a Getafe a la cantonada, Coris confia haver-se guanyat mantenir-se a l'onze titular en un camp que li porta molt bons records. I és que va ser al Coliseum?Alfonso Pérez on va tenir els seus primers minuts oficials amb el primer equip. El tècnic asturià li va donar el darrer quart d'hora -va entrar substituint Jandro- de la tornada dels setzens de final de Copa del Rei que el Getafe havia sentenciat amb dos gols abans dels cinc minuts (4-1 final). Era el desembre del 2013 i Coris no tornaria al primer equip fins el curs següent, quan Machín l'integraria a la dinàmica del primer equip. Des de llavors Coris suma 53 presències amb el Girona entre Lliga, Copa i play-off.

Més madur tàcticament i físicament, el selvatà confia a fer aquesta temporada el pas endavant que li falta per confirmar totes les esperances que el club té fixades en ell (el va renovar l'any passat fins al 2018). En part per les lesions, el curs passat no va tenir el prtagonisme esperat i enguany confia a girar la truita. De moment ja ha entrat a l'equip i ara no en vol sortir. «Estic bé i en condicions per jugar a Getafe. M'ha arribat l'oportunitat per la mala sort de la lesió de l'Aday i ara l'he d'aprofitar. Em sento bé i poso les coses difícils al míster», deia ahir després de l'entrenament de recuperació postpartit. Coris va ser un dels destacats del duel contra el Mirandés i ell mateix reconeix que es va notar molt a gust al camp. «Vaig estar bé físicament i amb pilota perquè des del primer minuts l'equip va estar bolcat en atac. En defensa tampoc vaig haver de fer gaire res», explica un Coris que considera que el de dijous «potser» va ser un dels seus millors partits. «Ofensivament podria ser. També algun altre, com contra el Valladolid l'any passat. Jo intentaré seguir en aquest dinàmica i que el míster confïi en mi». Caldrà veure però, si Machín el manté a l'equip a Getafe o bé opta per Saúl García, tenint en compte la proximitat entre els dos partits.

Ahir, poques hores després de l'empat contra el Mirandés, encara li durava l'enrabiada a Coris. «Vam fer un molt bon partit. Hauríem d'haver sentenciat però vam fallar i al final, et despistes en una jugada en concret i ens van fotre», lamentava. Coris reconeix que l'equip té desconnexions durant els partits que els costen molt car. «Cada cop que ens hem despistat ens ha costat un gol. Són només 20 segons i una jugada tonta... Cal estar concentrats tot el partit», avisa.