Fa poc més de quinze dies, la derrota a Palma contra el Mallorca deixava l'equip al llindar de la zona de descens amb només 5 punts en 5 jornades. La desfeta agreujava la sensació d'irregularitat d'un equip que contra el Mallorca havia ofert la pitjor versió de tot el curs. Ni el vestidor ni Pablo Machín van encendre cap alarma perquè estaven convençuts de la feina que s'estava fent i que el camí era el correcte. El temps els ha donat la raó i només tres jornades després, el Girona ha redreçat el rumb amb 7 punts de 9 possibles. Les dues últimes victòries contra Getafe (0-2) i Reus (1-0) han enlairat un Girona que ja genera unes altres sensacions i de mica en mica va acostant-se a aquell equip sòlid dels dos últims anys al qual costava Déu i ajuda fer un gol. Tot plegat ha permès que l'equip hagi entrat per primer cop aquest curs en posicions de play-off i amb 12 punts signi el tercer millor començament de Lliga des del retorn a Segona A, el 2008.

Deixar la porteria a zero és l'objectiu prioritari de Machín en cada partit. El tècnic sorià sempre diu que no encaixant gols, com a mínim ja es té assegurat un punt i que d'ocasions el seu Girona sempre en genera. Això ha estat el que ha passat en aquestes dues últimes jornades, en què el conjunt gironí ha arranjat un inici de campanya decebedor. El Girona va trobar a Getafe la solidesa defensiva necessària per a esborrar del camp el conjunt madrileny i desbordar-lo amb ocasions de gol. Només en van entrar dues però en podrien haver estat moltes més. el bon partit va tenir continuïtat diumenge contra el Reus. No va ser tan fàcil però a còpia de tenir les espatlles ben cobertes, sobretot amb l'entrada d'Alcaraz al camp, l'oportunisme de Portu va donar tres punts a l'equip que el disparen a la classificació i que canvien l'estat d'ànim d'una afició.

Els 12 punts que té el Girona al sarró són el tercer millor bagatge de les 9 temporades que fa que l'equip és consecutivament a Segona A. El balanç només és superat pels 17 que tenia l'equip de ?Machín que es va quedar a un minut i mig de pujar directe contra el Lugo el curs 2014-15 i pels 14 de Rubi que va disputar la final del play-off contra l'Almeria la 12-13. El Girona 14-15 sumava 17 punts després de 8 jornades havent cedit punts només en una derrota contra el Betis (1-3), un empat al Molinón (1-1) i un altre contra el Numància a l'estadi (2-2). El conjunt de Rubi, de la seva banda, havia meravellat a Guadalajara (1-5) i davant l'Sporting (3-1) i el Las Palmas (5-0).

La situació ara fa justament un any no era gaire tranquil·litzadora. El Girona venia d'empatar amb l'Almeria a Montilivi (1-1) i no acabava d'arrencar. Els de Machín oferien bones sensacions però no trobaven la manera de decantar els partits del seu costat, sobretot a Montilivi. Amb 9 punts sumats gràcies a les victòries contra Bilbao Athletic (0-1) i Oviedo (1-2), tres empats davant Osca (0-0), Llagostera(2-2) i Almeria (1-1) i tres derrotes amb Numància (2-3), Nàstic (1-0) i Mirandés (1-0). L'equip era 17è només un punt per sobre del Mallorca que, amb 8, marcava la zona de descens a Segona B.

El pitjor registre després de 8 jornades de Lliga disputades són els 7 punts que sumava el Girona les temporades 09-10, 10-11 i 11-12. La situació més delicada va ser sens dubte la del curs 09-10, amb Cristóbal Parralo a la banqueta. El tècnic andalús -actualment al filial del Deportivo de la Corunya- venia de perdre a Sòria (3-1) a la vuitena jornada tenia l'equip penúltim a la classificació (21è). Cristóbal tan sols duraria un partit més al càrrec, ja que Josep Gusó el destituïria després de la derrota contra el Betis la setmana següent (0-2). El panorama va ser complicat també en l'arrencada del curs 11-12, amb Raül Agné a la banqueta. El Girona, reforçat a cop de talonari amb Corominas, Juanlu Hens, Richy, Rigo, Garmendia o Saizar, entre altres, era 18è -fora del descens- amb 7 punts. L'equip venia de perdre dos punts a la Ciutat Esportiva del Vila-real contra el filial groguet per culpa d'un gol de Florian Lejeune en l'afegit (2-2).