Una mena de maledicció, per dir-ho d'alguna manera, fa temps que persegueix la banda esquerra de la defensa del Girona. Passen les temporades i no hi ha manera de trobar-hi un inquilí fidel, un titular intocable que es consolidi curs rere curs. Semblava que amb Juncà hi havia lateral per anys, però una estranya lesió el va esborrar del mapa durant un temps abans que fes les maletes cap a Eibar; el seu relleu, Carlos Clerc, va anar de menys a més fins rendir a un nivell excel·lent que també l'ha dut camí de Primera. Aquest últim estiu, el fitxatge d'Álex Menéndez acabava com el rosari de l'aurora, i el que arribava per cobrir la frustrada incorporació de l'ex de l'Sporting, Saúl García, no ha acabat de guanyar-se el lloc. Ni tan sols ha començat. Pablo Machín justificava que el jove futbolista, cedit pel Deportivo de la Corunya, encara s'havia de fer a l'exigent 3-5-2 per justificar que fos Aday Benítez l'escollit per encetar la lliga a l'esquerra. Però quan el vallesà va haver de descansar per lesió, el tècnic es decantava per Sebas Coris en aquella posició. Saúl, pacient, ha sabut esperar i veu ara una petita escletxa d'esperança. Amb Cifuentes lesionat, la banda dreta queda òrfena per unes setmanes; Aday té tots els números per ocupar-la, perquè a l'esquerra hi queda un buit. Saúl o Coris l'ocuparan. I l'asturià té coll avall que ha de ser ara o mai.

"Pot ser que ara amb la lesió de Cifuentes tingui alguna oportunitat més, però la decisió no és meva. Estic convençut que, jugui qui jugui, ho farà molt bé", deia ahir el de Vioño just després del suau entrenament que l'equip va realitzar al camp de Torres de Palau. "Jo segueixo esperant, treballant cada dia al màxim perquè quan m'arribi l'oportunitat, pugui posar-ho el més difícil possible al míster", afegia.

Saúl, l'únic lateral esquerre pur de la plantilla, fins ara només ha jugat a la lliga una quarantena de minuts (3 partits i cap d'ells com a titular), pel que espera que demà, contra l'Oviedo, li arribi per fi l'oportunitat que fa setmanes que espera. "Tinc moltes ganes de jugar, d'estar al camp i d'ajudar des d'allà als meus companys. És el que tot futbolista vol. És cert que fins ara els companys ho han fet bé, l'equip ha respòs i això ha fet que no em quedi cap altra opció que treballar al màxim cada dia per intentar jugar", admetia. Com també confessava que "no m'esperava participar tan poc, però són coses que passen en el futbol. L'entrenador s'ha decantat per d'altres jugadors, amb característiques diferents a les meves, potser un pèl més ofensius. Jo he de millorar aquesta faceta i donar el que el cos tècni em demana". Per això, no amaga que "Coris és més extrem, molt hàbil en l'u contra u que no pas jo. A mi m'agrada més atacar, però sense deixar de vigilar la meva porteria"; alhora que assegura estar cada cop "més adaptat" al sistema.