L'inesperat 0-3 del 2010, l'alegria més recent a Vallecas

Jorquera va aturar un penal a Rubén Castro i aquell triomf va ser l'inici d'una ratxa de 20 de 24 punts

20.10.2016 | 15:19
L'inesperat 0-3 del 2010, l'alegria més recent a Vallecas

El Girona torna dissabte a Vallecas, un estadi que fa sis anys que no trepitja i que l'últim cop que ho va fer hi va perdre per 2-0 davant un Rayo que acabaria pujant a Primera (2010-11). Històricament, poca salut hi ha aconseguit el Girona en les seves visites a l'estadi madrileny. De fet, de les 8 ocasions que els gironins s'han enfrontat al Rayo a terres madrilenyes, només ha sumat dues victòries i un empat. La resta, tot derrotes amb alguna golejada com el 4-0 de la 57-58 o el 7-1 de la 58-59 . El record més alegre és el del curs 2009-10 quan amb Narcís Julià de tècnic i l'equip navegant en descens durant fins aleshores va ventar un cop de puny a la taula amb un imponent 0-3 a Vallecas.

Aquell marcador va suposar el punt de partida d'una ratxa de 20 punts de 24 (sis victòries i dos empats) que donaria els gironins cap a mitja salvació. Aquell triomf va deixar un gran regust de boca perquè va ser inesperat. L'equip arribava amb baixes a la cita i de seguida va veure com li xiulaven un penal en contra. L'aturada de Jorquera a Rubén Castro va obrir el camí d'una victòria que certificarien Cañas, Germán Beltrán i Peragón.

L'altra victòria del Girona, també a Segona, cal buscar-la fa més de mig segle a l'antic estadi de Vallecas. Era la temporada 1956-57 i els gironins es van imposar al Rayo per 1-2. Tanmateix, a banda del 0-3 amb Julià, l'altre gran record del Girona a Vallecas data de la temporada 55-56 a la fase d'ascens a Segona. Els gironins, dirigits per Emilio Aldecoa, van sorprendre el Rayo a Vistalegre (4-2) i lideraven la classificació (el primer pujava i el segon i tercer feia una altra promoció). El partit a Vallecas a quatre jornades pel final decidiria l'average. Davant milers d'espectadors, el Rayo de seguida es va situar 4-0 i l'afició va saltar el camp enfervorida per celebrar-ho. Tot i això, Coll i Viñas a la segona part van situar el 4-2 que igualava l'average. Al final del partit, la invasió de camp va ser total i Curbet va ser agredit i retirat en llitera. L'any abans (54-55) el Girona hi havia perdut 5-3 també a la fase d'ascens.

En aquesta etapa moderna a Segona, el Girona també hi va empatar (1-1) la 08-09 amb un gol d'Ígor de Souza.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema