Per més cops que li ho preguntin, Borja García sempre repetirà el mateix. Ha estat al Còrdova, amb Paco Jémez a la banqueta, la temporada en què el migcampista madrileny més ha gaudit. Indiscutible, amb un joc que li agradava i per postres, un play-off per pujar a Primera. Però ell, agraït de mena amb aquells clubs que l'han tractat bé, sempre guardarà un espai al seu cor i també a la memòria per al Rayo Vallecano. Precisament, el rival del Girona d'aquest cap de setmana. Allà, Borja va posar la primera pedra d'un camí que avui dia continua i al que encara li queda per recórrer. El districte de Villaverde el va criar i allà va començar a donar puntades de peu a una pilota. Però no va ser fins als seus 16 anys que es va va adonar que el futbol, més que un passatemps per quedar amb els amics i divertir-se, es podia convertir en quelcom més.
I?tot, gràcies al Rayo, que el va pescar i li va obrir les portes. Allà començaria a créixer com a futbolistes i a no fer altra cosa que anar arreplegant bones experiències. Va ser el trampolí de Borja García i contra els seus orígens s'hi enfrontarà aquest dissabte. «Serà un partit especial, complicat i preciós». Així ho valora el protagonista, qui repassa els anys que va passar-se a l'entitat madrilenya. Una etapa prolífica, amb algun campionat i un parell d'ascensos històrics. «Allà hi vaig viure molt bons records. El més sonat va ser l'ascens a la màxima categoria, però també vaig pujar a Segona B amb el filial. I?al juvenil vam aconseguir coses importants. Mai s'havia quedat campió de divisió d'honor i allà ho vam fer», rememora.
Tot plegat, en un club que és «com una gran família», amb «vivències molt positives» que el van fer créixer i madurar. Allà va coincidir amb José Ramón Sandoval, l'ara tècnic del primer equip del Rayo i amb qui es retrobarà. «Queden ben pocs companys de la meva etapa, però conec moltíssima gent que allà hi treballa. A més, segueix el cos tècnic amb el qual vaig coincidir i que em va donar l'oportunitat no només de jugar al filial, sinó també de tenir continuïtat a Segona A», explica. Diu de Sandoval que és un «entrenador molt passional, que s'implica moltíssim i que té una idea molt clara». Amb ell a la banqueta, no només va pujar de Tercera a Segona B amb el Rayo B (09/10), sinó que també va jugar 29 partits l'any que s'aconseguia l'ascens a la Primera Divisió. «Va ser una temporada molt dura. La plantilla va estar deu mesos sense cobrar, però vam treure l'orgull per tirar-ho endavant de la millor manera possible», diu.
Dos cursos abans, amb només 18 anys i quan encara tenia fitxa del filial, Pepe Mel li havia donat l'oportunitat de jugar el seu primer partit a Segona A. Van ser només 11 minuts en un Rayo-Saragossa (2-2). Poca estona, però una altra bona experiència que mai oblidarà i que té l'equip de Vallecas com a protagonista. L'estiu del 2011 i encara amb contracte en vigor, va decidir fer les maletes en veure que, a Primera, no tindria gaires opcions. Va rescindir i va fitxar pel Còrdova, on protagonitzaria una altra gran temporada.
El Rayo, candidat a tot
La de dissabte serà la segona vegada que Borja García trepitjarà la gespa de Vallecas vestint la samarreta d'un altre equip que no sigui el Rayo. I?té molt clar que el retorn serà d'allò més «especial». Això sí, té coll avall que si bé la intenció del Girona és la de sumar-hi els tres punts, aconseguir-ho serà una tasca força complicada. «Estem parlant d'un dels millors eqiups de la categoria, amb jugadors de Primera. Serà duríssim, a casa encara no han perdut Els està costant una mica adaptar-se a la categoria, però no serà gens senzill. A més, també haurem de lluitar contra una afició que juga un paper molt important. Els dóna molt de suport en cada partit;?són molt passionals i si l'equip es sent còmode, encara apreten més», valora. En resum: Borja García està «convençut» que el Rayo «serà un clar candidat a estar a dalt i lluitar per tot» fins al final de temporada.
Al nivell de la plantilla i a l'afició, caldrà sumar-li les peculiars mesures del terreny de joc. «Vallecas és un xic més petit. Ells estan acostumats d'entrenar-s'hi i jugar. Nosaltres, si volem guanyar, hem de ser sòlids al darrere com fins ara. Això ens va fer estar a dalt l'any passat i així hem de continuar».
