El 23 de maig del 2010, Borja García va viure un dels primers grans moments en la seva carrera esportiva. Vestint la samarreta del filial del Rayo Vallecano, va assolir un històric ascens per a l'entitat, pujant per primera vegada el segon equip a la Segona Divisió B. Després de liderar el seu grup de Tercera, els madrilenys van quedar emparellats amb l'Hospitalet. L'eliminatòria, després del 0-0 de l'anada, es va resoldre en un trepidant i polèmic partit a la Feixa Llarga, que acabaria amb empat al marcador:?1-1. Els locals es van avançar i van mantenir l'avantatge fins al temps de descompte. L'àrbitre, que es va empassar una claríssima cessió al porter visitant amb el temps complert, va allargar fins al minut 97 davant la sorpresa dels jugadors, cos tècnic i afició local. Al darrer sospir, Borja García acabaria marcant el gol de l'empat. Al final, ball de bastons, el tècnic José Ramón Sandoval celebrant la victòria als nassos de la banqueta de l'Hospitalet i els futbolistes del Rayo fugint de la gespa per cames.
Aquell partit no només el va viure el mitjapunta de Villaverde, sinó també Ivan Hammouch (l'ara secretari tècnic del Girona)?i Quique Cárcel (director esportiu), tots dos llavors a l'entitat riberenca. «Més d'una vegada he parlat d'aquell partit, però no només amb ells, sinó també amb Aday i Rubén Alcaraz. Ells llavors no hi eren, però també han jugat a l'Hospitalet. Va ser un partit estrany i polèmic, en el qual vaig tenir la sort de marcar a l'últim minut. Nosaltres vam pujar aquell dia, però poc després ho van acabar aconseguint també ells», recorda Borja García. c.r. girona
