A l'estiu després de desvincular-se del Granada, que en les últimes temporades l'havia tingut cedit al Racing de Santander i al Valladolid, Juanpe aterrava a Montilivi amb un contracte per dos anys i encuriosit de veure com s'adaptaria a «un sistema de joc poc habitual que no fa servir ningú més a la categoria». I, tres mesos més tard, el jugador canari no només s'ha adaptat perfectament a la línia de tres centrals inalterable en el llibre d'estil de Pablo Machín sinó que és la peça de la plantilla més utilitzada per l'entrenador del Girona en les primeres onze jornades de lliga: 11 partits com a titular i no ha deixat mai el camp abans del xiulet final (990 minuts). «Tots els jugadors el que volem és ser al camp cada cap de setmana, per sort, per treball o perquè estic fent les coses cada setmana m'ha tocat jugar-ho tot i espero que segueixi igual», explica Juanpe, que estava acostumat a ser titular habitual tant a Santander com a Valladolid -«en les dues últimes temporades he jugat més de trenta partits»-, però no recordava haver «començat una temporada jugant tots els minuts de sortida tants partits seguits».
En una de les posicions més carregades d'alternatives per a ?Machín, les lesions de Richy, Kiko Olivas i en les últimes setmanes també de Pablo Marí, han convertit en encara més imprescindible a un Juanpe que, amb la confiança absoluta per part del tècnic, el principal perill que té ara per sortir de l'onze són les targetes grogues. El central del Girona va veure la quarta del primer cicle fa tres jornades al camp del Cadis i des de llavors va «aguantant». En els partis contra l'Oviedo i el Rayo, Juanpe es va «salvar» de veure la cinquena groga que l'obligaria a descansar, però ell té clar que quan surt a jugar s'ha d'oblidar d'aquest perill: «Si jugant pensés que no me la poden treure, la tindria segur a la primera jugada. No hi penso».
Amb l'experiència dels dos primers mesos de competició, Juanpe defineix el sistema de Pablo Machín com a «còmode per als que juguem al darrere, perquè estem sempre ben posicionats» i valora la millora del rendiment defensiu en les últimes jornades, on el Girona amb prou feines ha encaixat gols (el del camp del Rayo és l'únic en els darrers cinc partits). «A principi de temporada es notava que ens faltava una mica d'equilibri, però ho hem anat solucionat i ja s'ha vist com ara no encaixem, o gairebé, i només ens falta una mica d'encert o sort per transformar les poques o moltes oportunitats que puguem crear a davant perquè arribin més victòries», argumenta Juanpe, que va debutar a Segona A amb el Las Palmas, quan tot just tenia disset anys.
Unes victòries que podrien començar a arribar en les dues properes jornades que el Girona jugarà a Montilivi, rebent consecutivament el Numància i el Tenerife, tot i que el mateix Juanpe s'encarrega de recordar que la gran igualtat que hi ha a la categoria converteix en complicat enllaçar gaires setmanes seguides sumant tres punts. «Si volem estar a dalt no podem deixar escapar punts, ara tenim un partit bastant complicat contra el Numància i hem de guanyar-lo com sigui, igual que el del Tenerife», diu Juanpe, que recorda que hi ha molts equips que es veuen capacitats per lluitar fins al final per ocupar una de les places de play-off d'ascens.
El canvi d'entrenador a Saragossa, amb l'arribada d'Agné en el lloc de Milla en un equip que només té un punt menys que el Girona, és un clar exemple d'aquesta pressió per ser a dalt en una categoria en la qual enllaçar un parell de bons resultats et pot fer passar d'estar prop del descens a tocar de les sis primeres posicions. «Tothom es vol posar a dalt perquè ho veuen com l'any passat, quan el mes d'abril encara hi havia dotze equips que aspiraven al play-off, la gent vol ser-hi sigui donant la sorpresa o complint objectius; nosaltres no serem menys perquè aquest club ha estat dos anys quedant-se a tocar de l'ascens i la llàstima és que aquest any ja no podem anar de tapats», va desgranant sobre la igualat a la categoria un Juanpe que té clar que el vestidor del Girona «ho donarà tot per tornar a lluitar fins al final per pujar».
De moment, el Llevant és l'únic equip que sembla capacitat per marxar al capdamunt de la classificació, però Juanpe avisa que la lliga és llarga: «De moment té un bon coixí de punts, però la Segona és imprevisible i qui sap si entra en una mala dinàmica quan comenci a veure equips que se li acosten... El Lugo i el Mirandès van començar molt forts i mira ara, el Mirandés està fora del play-off. És imprevisible».
