Va arribar amb l'aval d'haver estat el màxim golejador de Segona B el curs 2014-15 amb l'Espanyol B i l'etiqueta de ser un dels jugadors amb més projecció del planter blanc-i-blau que, fins i tot, ja havia debutat amb el primer equip. Jairo Morillas aterrava a Montilivi en qualitat de cedit amb la màxima il·lusió i ambició en la seva primera experiència lluny d'un equip de formació. Tot semblava sortir rodó. Dianes a la pretemporada, estrena amb el gol de la victòria a San Mamés i força minuts acumulats. Més gols decisius a Leganés (2-2) o contra el Valladolid (1-0) semblaven confirmarque Jairo havia de ser el davanter referència del Girona la temporada passada. Tot i això, els resultats no acabaven d'acompanyar i el club va decidir incorporar dos davanters més al mercat d'hivern (Lekic i Cristian Herrera). L'arribada dels dos atacants nous juntament amb una inoportuna lesió van fer desaparèixer Jairo dels onzes i fins i tot de les convocatòries durant l'últim tram de competició. «La primera volta no va ser bona però, tot i la poca continuïtat, duia bons números. Un nou davanter es pot entendre però dos, considero que era innecessari perquè ja érem quatre. Eren molts, com vaig dir al seu moment, però si el club ho veia necessari, benvinguts van ser».

Malgrat la pèrdua de protagonisme final, Jairo va vibrar i patir com qualsevol al vestidor amb el play-off fallit contra l'Osasuna que va culminar una «experiència d'allò més enriquidora» en el seu primer any fora de l'Espanyol. «Va ser un any estrany però guardo grandíssims records de Girona. Hi vaig deixar molts amics», diu un Jairo, que diumenge serà una de les principals amenaces del Numància. L'andalús té moltes ganes d'estrenar-se com a golejador amb la samarreta soriana però té clar que si ho fa a Montilivi no celebrarà el gol. «Tant de bo pugui marcar perquè necessito fer-ho però per respecte al club, em sembla que no el celebraria. Em van tractar molt bé i hi vaig estar molt còmode», reconeix un Jairo que de mica en mica es va adaptant a Sòria a l'espera que arribi l'hivern. «Ja m'han dit que em pelaré de fred», diu.

La segona volta

A Montilivi hi va acumular 25 partits (1.281 minuts) entre Lliga i Copa en els quals va marcar 7 gols. «Va ser un any estrany», recorda Jairo, que veu com «circumstàncies del futbol», l'oblit de Machín a la segona volta. No hi té res en contra i hi manté bona relació. De fet se'l va trobar fa poques setmanes a Sòria i van estar enraonant tranquil·lament. «Tenim bon tracte, només faltaria», assegura. «Són moments en què jo volia jugar més perquè considerava que ho estava fent bé. Res més. El míster confiava en altres companys i a mi només em quedava seguir-me entrenant per estar a disposició, que és el que vaig fer», detalla. El jugador nascut a Gilena mai va saber els motius pels quals Machín va deixar de comptar-hi. «No em va dir res. Mai donava explicacions. Tots entrenàvem molt bé i ell decidia», assegura. Jairo va acabar amb 7 gols, els mateixos que Herrera i només superat per Mata (9).

Una experiència «maca»

Jairo va perdre pes a l'equip al tram final però això no va impedir que visqués una experiència «molt maca» que no va tenir, tanmateix, final feliç. «Vam viure trams molt diferents durant l'any. Vam començar a baix, ens vam anar recuperant i al final vam entrar a la promoció. El play-off va ser súper il·lusionant i una autèntica llàstima perdre al final amb l'Osasuna. Ho vam tenir a un passet», diu Jairo, que considera que una de les claus de l'eliminatòria contra els navarresos va ser que l'Osasuna va saber «tancar el partit» i a Montilivi el seu gol «ens va matar». Pel que fa a diumenge, Jairo té claríssim que el partit a Montilivi serà «complicat» perquè el Girona compta amb jugadors «importants». «L'estic veient més o menys com l'any passat. Si aconsegueixen fer un bon grup a vestidor com l'any passat, els resultats arribaran».