El passat 22 de setembre, el Girona guanyava el punt més agredolç dels últims temps. En un partit insípid i ben avorrit, els de Machín van necessitar ben poc per avançar-se davant el Mirandés i encaminar-se cap a la victòria, però als últims minuts i en l'únic xut entre els tres pals del rival, arribava el definitu 1-1. Una galleda d'aigua freda i la confirmació que, sobretot en defensa, l'equip no rutllava. Tot just s'havien disputat 6 jornades, però el Girona, aquell conjunt que s'havia caracteritzat els dos últims anys per la seva solidesa al darrere, feia aigües. No només no havia tancat la seva porteria en cap dels partits, sinó que també havia encaixat 11 gols. Una barbaritat. «No era normal», reconeix Jonás Ramalho, un dels artífexs de la transformació radical que els gironins han protagonitzat en aquest aspecte. Perquè des d'aquell dia, el rendiment defensiu ha millorat de manera espectacular. En les 6 jornades següents, només s'ha encaixat 1 gol (al camp del Rayo) i entre Bounou i René han estat capaços d'aguantar el zero a la seva porteria en 5 ocasions.

«Ens marcaven massa gols i ens vam adonar que calia canviar alguna cosa. En els dos últims anys havíem demostrat ser un equip molt difícil de batre, però al principi d'aquesta lliga no era normal el que s'estava veient. Vam reunir-nos al vestidor amb l'entrenador, ho vam valorar i vam decidir que el millor era centrar la majoria dels nostres esforços a defensar», explica el de Barakaldo. Passada la decepció contra el Mirandés, el Girona ha estat capaç de no encaixar contra Getafe, Reus, Cadis, Oviedo i Numància. Això, i de només rebre un gol en 6 partits, el que Manucho, del Rayo, li va marcar a Bounou fa poc més d'una setmana. «Ara hem millorat bastant. L'objectiu és deixar la porteria a zero i per fer-ho s'ha de defensar bé. Ens estan sortint les coses i esperem que segueixi la ratxa», completa el central, «satisfet» per veure que el «bon treball» està donant els seus fruits. «Per als defenses, com és el meu cas, és un punt positiu. Si els nostres porters no encaixen, és que hem fet bé les coses. La idea és aquesta i així seguirem».

La defensa rutlla, però també és cert que s'ha quedat en quadre per a les properes setmanes. Richy segueix sense data de retorn, com també Carles Mas. La recuperació de Kiko Olivas va més lenta del que inicialment va anunciar el club (tot just acaba de deixar les crosses quan es compleixen set setmanes de la seva lesió) i Juanpe ha estat l'últim a entrar en una infermeria que no abandonarà fins d'aquí a més d'un mes i mig. «És cert que estem tenint moltes baixes. No és normal el que ens està passant. Els que per sort estem sans, ho estem fent el millor possible i intentarem competir al màxim i donar-ho tot perquè l'equip no se'n ressenti».

Ramalho està disponible, com també Pedro Alcalá. Ara se'ls unirà Pablo Marí, fins ara inèdit a la lliga i tot just recuperat d'una lesió. El d'Almussafes té números de ser titular dissabte contra el Tenerife. «És una bona notícia que ja s'entreni amb nosaltres. Si li toca jugar, entre tots l'ajudarem al màxim perquè s'adapti a l'equip i al seu sistema de joc». Tot i això, Machín té una altra opció, que ja va provar diumenge passat: situar Alcaraz, un migcampista, a l'eix de la defensa. «Contra el Numància el vaig veure molt bé. Potser la gent no ho valora, però jugar en una posició que no és la teva i rendir bé no és gens fàcil. Jo, per exemple, sóc central, però abans jugava de lateral i t'hi has d'adaptar».

El que és segur és que dissabte Ramalho serà titular. Una condició que ha fet seva des de fa setmanes, tot i que a l'inici no semblava comptar gaire per al cos tècnic. «Personalment estic bastant content. Vaig estar alguns partits sense jugar, però ara per fortuna estic tenint molts minuts. Em sento bé, crec que em trobo en un bon moment i el meu nivell és bo. L'únic que espero és seguir jugant i que l'equip guanyi».