Deu ser per aquesta facilitat que tenim els catalans en general, i els gironins en particular, de veure el got mig buit, però en els dos mesos i mig des de l'inici de lliga ja força gent m'ha preguntat allò de : "Què en farem, d'aquest Girona, que no acaba d'arrencar?" o el: "Vols dir que aquest any farem gaire res amb tants empats?", I també m'he sentit més d'un cop: "Et veig molt optimista des del principi, no sé si n'hi ha per a tant".

Mirin, no sé com avançarà la lliga i menys com acabarà, però sí que sé que la setmana vinent el campionat passarà pel seu primer terç de competició i els demano que mirin quants punts té ara el Girona (18), un cop jugada la tretzena jornada. Un cop ho hagin mirat, valorin que la temporada passada l'equip va arribar al Nadal amb 19 punts, després de la visita a Mallorca, amb gol salvador de Kiko Olivas inclòs. I ara és fàcil veure que enguany encara falten sis jornades per l'aturada de la lliga, a la qual l'equip de Machín pot arribar amb uns números que res tinguin a veure amb els de la campanya anterior.

Ara, si el que es pretén és que el Girona FC ho guanyi tot i que per Nadal ja sigui un equip poc menys que ascendit, això ja és una altra cosa. Insisteixo un cop més que això és la Segona, en què de moment, i només de moment, el Llevant per dalt i el Nàstic per baix mengen en una altra taula. Pel que fa a la resta, la igualtat és absoluta. Només cal veure que el Girona havia començat la jornada d'aquest cap de setmana a un punt de la promoció i a dos de l'ascens directe, però també a quatre de les places de descens. A un sol partit del cel i gairebé a la mateixa distància de l'infern.