La dada que els migcampistes del Girona han marcat aquesta temporada set gols més (12) que els seus davanters (5) no deixa de ser una estadística. Freds números que, per si sols, no diuen res però que, mirats amb perspectiva i relacionant-los amb el joc de l'equip ahir contra el Tenerife, acaben revelant que el Girona necessita més presència al davant. No es tracta de demanar un davanter de vint-i-cinc gols per temporada, però, per exemple, ara fa una setmana, Fran Sandaza va ser determinant en la gran primera mitja hora del Girona contra el Numància. I ho va ser sense marcar cap gol. Un paper que ahir no van poder fer ni Cristian Herrera, a la primera part, ni Samuele Longo, a la segona. L'italià va provar de baixar algunes pilotes, el canari no va poder fer això i, quan va intentar despenjar-se al mig del camp per tocar pilota, en va perdre un parell que van generar dos perillosos contracops d'un Tenerife que, gràcies a rendibilitzar molt bé fins al final un gol d'Amath en el primer minut, va empatar a Montilivi (1-1).
El Girona, que va igualar de pressa, en el minut 11, amb un gol d'un defensa, Ramalho, de cap a pilota aturada, va jugar realment bé en els últims quinze minuts de la primera part. I va acabar arribant al final lamentant la seva falta de contundència al davant per marcar un gol que li hauria permès encadenar sis punts en dos partits seguits a Montilivi per tercer cop en aquests anys a Segona Divisió A. Una victòria que l'hauria enlairat fins al segon lloc de la classificació, però que no va arribar i, en paraules de Pablo Machín, "quan no pots guanyar has d'empatar" i, com a mínim, el bon partit del Girona no es va acabar convertint ahir en l'amargor que hauria provocat un segon gol del Tenerife, que amb Suso, Amath i Alex García (aquest amb rematada al travesser inclosa) mai va deixar de ser perillós a la contra.
Amb dues propostes de futbol ben diferents -els locals intentant tenir la pilota i provant de generar oportunitats; i els visitants, explotant un contracop vertiginós- semblaria que el Girona hauria d'haver tingut més opcions de marcar un segon gol que, tot i que semblava imminent abans del descans, no va acabar d'arribar en una segona meitat on, un altre cop, la millor oportunitat va ser una rematada de Jonas Ramalho a pilota aturada. Aquest cop, minut 68, va ser un potent xut a la sortida d'un córner servit per Granell que el porter visitant Dani Hernández va refusar amb la seva millor intervenció del partit. El Girona intentava proposar, però el principal perill el feia a pilota aturada amb la rematada d'un defensa. Igual que a la primera meitat, on després que el Tenerife s'avancés en els instants inicials, Ramalho va empatar en el minut 11 aprofitant el gairebé únic moment de tebiesa de la defensa del Tenerife en tot el partit. Àlex Granell treia una falta lateral més propera a la línia del mig del camp que de l'àrea del Tenerife. En principi, una pilota que anava de cara per al porter i els defenses visitants que, per a desesperació de Pep Lluís Martí, va acabar sent remada de cap amb comoditat pel central basc. Un gol per desfer la incomoditat que comportava jugar contra un Tenerife armat ahir per jugar a la contra anant per darrere en el marcador. Sense els lesionats Choco Lozano i Aaron Ñiguez, Martí va confiar la seva sort al tunisià Jouni, a la picardia de Suso i a l'extrema velocitat del jove gambià de vint anys cedit per l'Atlètic de Madrid Amath Ndiaye. "És potser el jugador més ràpid de la categoria", havia avisat Machín divendres en la prèvia. Però, avisats i tot, els jugadors del Girona van veure com en pocs segons Amath marxava per la banda dreta, en una jugada que acabaria amb un intent de rematada de Suso i una pilota morta dins de l'àrea de Bounou que el jove jugador del Tenerife va saber enviar al fons de la porteria lluny de l'abast del porter local.
Amb encara 89 llargs minuts al davant, el Girona va anar creixent a poc a poc en la primera meitat fins al punt que res feia pensar que el segon gol no acabaria arribant. El Tenerife buscava explotar el contracop, segurament també és el que hauria fet anant 0-0 en el marcador, però la línia de tres centrals, amb un Ramalho brillant i un Alcaraz sortint-se prou bé d'un partit molt més exigent que el de la setmana passada contra el Numància, el Girona va concedir poques més alegries al Tenerife. Abans del descans només un parell més i totes van arribar amb el mateix guió. Desesperat per no enflairar la pilota al mig dels dos corpulents centrals visitants, Cristian Herrera es despenjava molt per intentar tocar-la i un parell de pèrdues del davanter canari van ser explotades per sortir disparats cap a la porteria de Bounou per part dels puntes del Tenerife en un parell d'accions ben resoltes pels centrals del Girona tot i que en la segona els canaris van reclamar amb insistència un possible penal d'Alcala sobre Amath Ndiaye.
Sense un davanter de referència que pugui fixar defenses i despenjar pilotes, el talent de Borja Garcia i Portu troba menys espais per fluir però, tot i això, una combinació entre els dos va acabar amb una rematada un xic massa creuada del segon. El Girona es començava a agradar: Granell treia a passejar el talent de la seva cama esquerra i només faltava que, per les bandes, Coris comencés a ser més precís i Saul s'atrevís a mostrar-se en atac perquè el públic de Montilivi acabés la primera meitat gaudint del joc dels locals i il·lusionant-se amb la que semblava imminent arribada del segon gol. L'oportunitat més clara, però, va ser un xut de fora de l'àrea de Granell que es va estavellar al travesser de la porteria d'un Dani Hernández que, en cas d'haver anat la pilota uns centímetres més avall, no hauria pogut fer res per aturar-la. Bon joc del Girona i falta de contundència prop de la porteria rival per traduir el futbol en gols.
Al descans, Machín va intentar buscar aquesta referència ofensiva canviant Herrera per Longo. En el primer minut de la segona meitat l'italià ja va despenjar d'esquena a porteria una pilota llarga enviada per Bounou. El guió semblava clar, però, a mesura que passaven els minuts Longo també es va anar diluint al mig dels defenses del Tenerife. Ben posats sobre el camp i amb un notable perill cada cop que podien sortir a la contra, els canaris van avisar amb una jugada de Suso per la banda dreta que va acabar amb rematada d'Álex García al travesser de la porteria de Bounou. El Girona estava avisat. El seu domini podia ser insuficient per domesticar un Tenerife que, sense manies per fer faltes al mig del camp veient que a Sagués Oscoz li costava treure targetes, anava tallant el joc dels de Pablo Machín i guanyant minuts al rellotge.
Al final, i a banda de l'oportunitat de Ramalho a pilota parada, l'única de les aproximacions gironines que va fer pensar en el gol va ser en una centrada per la banda dreta que va caure als peus d'Aday bastant sol en el segon pal. El carriler, que havia entrat per Saul pocs minuts abans, va voler controlar i no rematar de primera perdent l'opció de marcar. No n'hi va haver més. Amb Felipe i Cámara escalfant a la banda, Pablo Machín va preferir no tocar res més, declinant esgotar els tres canvis. Sense capacitat per marcar el gol decisiu, el Girona va haver de donar per bo l'empat.
