Amb 18 gols en 13 partits, la mitjana del Girona d'aquesta temporada és prou bona. Si les xifres fan patxoca, ningú dóna gaire importància a si la missió de marcar la porten a terme uns o altres. Però és evident que, a dia d'avui, la davantera blanc-i-vermella no acaba de rutllar. Els migcampistes, i ara també la defensa, s'encarrega de treure les castanyes del foc a l'equip; tot i això, l'atac continua encallat i acumula una jornada més sense sucar. Són 43 els dies, o el que és el mateix, un mes i mig. Aquest és el temps que fa que un davanter del Girona no marca gol. Una barbaritat. Pel mig, 6 partits de sequera. El 25 de setembre es va produir l'última diana d'un atacant. Des de llavors, dies i dies que s'acumulen a l'espera que els homes més ofensius afinin la punteria.

L'últim dissabte, contra el Tenerife (1-1), va ser Jonás Ramalho l'encarregat de batre el porter rival. Un central. El primer defensa que, després de 13 jornades de lliga, és capaç de marcar. Una molt bona notícia. No tant ho és veure que la davantera segueix encallada. Davant els canaris, l'encarregat de dur perill a dalt va ser Cristian Herrera, a qui no acaben de sortir les coses. Un punt al sarró i un gol més, però també un dia que se suma als 43 que fa que cap davanter gironí és capaç de marcar. L'últim a fer-ho va ser Samuele Longo. Va ser un ja llunyà 25 de setembre, al Coliseum Alfonso Pérez de Getafe. Aquella tarda, l'italià va rubricar una magnífica acció personal per superar el porter Alberto García. El Girona es va imposar per 0-2 i Longo es convertia en pitxitxi en solitari de la plantilla, amb 4 gols.

Des de llavors, que el comptador s'ha aturat. El de Longo i el de la resta d'atacants. Han passat 6 partits i cap d'ells ha estat capaç de veure porteria. Primer, perquè en la meitat d'aquests compromisos l'equip no ha pogut marcar (zero gols als camps del Rayo i Cadis, així com també a casa amb l'Oviedo). I segon, perquè en els altres 3 partits, han estat els migcampistes (Granell, Pere Pons i Portu en dues ocasions) i també Ramalho els encarregats de l'aportació ofensiva.

Machín encara no ha trobat la tecla. Va engegar la lliga apostant per dos davanters i en els últims partits, per raons tàctiques o obligat per les baixes, ha jugat amb només una referència. A més, cada dos per tres sol variar les peces. Sandaza i Cristian Herrera han sortit d'inici en 4 ocasions (1 victòria, 3 empats i només un gol d'ells, obra del manxec); en dues ocasions, s'ha decidit per Longo i Cristian Herrera (cap triomf i tampoc cap diana); la dupla Sandaza-Longo ha compartit terreny de joc d'inici dos cops (un triomf i una ensopegada, també sense gols); a Longo l'ha provat sol tres vegades, acompanyat de Borja García o de Portu (una victòria, un empat i també una derrota); Sandaza ha començat sol d'inici un cop, al costat de Borja (victòria); i l'últim experiment va ser ubicar Cristian Herrera com a home més ofensiu, amb un empat amb el Tenerife.

A títol individual, els números dels davanters tampoc són per llançar coets. Se salva Longo, el pitxitxi, amb 4 gols en 13 aparicions. El segueix Fran Sandaza, que només n'ha marcat un, tot i que ara està lesionat i no tornarà fins d'aquí a unes tres setmanes. Cristian Herrera ha jugat 10 partits, però encara no ha vist porteria. I Felipe ni tan sols ha debutat a la lliga.