Un dels tres més característics del Girona entrenat per Pablo Machín ha estat la seva solidesa com a visitant. Des que el sorià va aterrar al club, el març del 2014, l'equip se n'ha sortit com ha pogut a Montilivi, amb millors i pitjors ratxes, però aprovant l'assignatura cada any. Ara bé, era a fora on els resultats es multiplicaven; on els gironins eren realment temibles i sumaven un grapat de punts que els permetien lluitar per tot a la part alta. Aquesta bona inèrcia, de moment, sembla haver-se trencat. Potser perquè aquest Girona temible encara no ha despertat lluny de casa, però el cert és que el balanç en aquesta arrencada de curs dista, i molt, de la que tenia a tothom acostumat. Sis desplaçaments acumula fins ara i només una victòria: un bagatge prou pobre, sobretot si es té en compte amb el que va ser capaç d'arreplegar en els mateixos partits aquests últims anys també amb Machín al timó de la nau.

Aquesta temporada els números no són per llançar coets. A casa l'equip funciona i gràcies a això, en part, pot ocupar a dia d'avui posicions de play-off d'ascens. Però a fora és una altra història. Sis visites i només un triomf: el 0-2 al camp del Getafe, ara fa un mes i mig. La resta, un parell d'empats (3-3 a Sevilla i 0-0 a Cadis) i fins a tres derrotes: 1-0 a Palma i Vallecas;i 2-1 a Valladolid. O el que és el mateix: el Girona ha perdut la meitat dels partits que ha jugat a fora. En total, només 5 punts de 18 possibles (el 27,8 per cent). Això el converteix en el vuitè pitjor visitant de tota la Segona Divisió A, un honor que comparteix amb el Valladolid, Osca, Cadis, Tenerife i també el cuer Nàstic.

Res a veure té el rendiment a fora en les sis primeres jornades de les últimes dues temporades. Aquell Girona, el dels cursos 2014/15 i 2015/16 se'n sortia molt més lluny de Montilivi que no pas l'actual. L'any passat, sense anar més lluny, doblava la puntuació actual. De 18 punts, n'havia caçat 10. Als sis primers desplaçaments, va ser capaç de guanyar als camps del Bilbao Athletic (0-1), Oviedo (1-2) i Osasuna (0-1). A part, va aconseguir un agònic empat a Leganés (2-2) gràcies a un gol de Jairo sobre la botzina. La nota negativa, van ser les derrotes a Tarragona i Miranda de Ebro, totes dues per 1-0. El bagatge golejador era prou similar al d'ara. Calcava els 6 gols a favor, però n'havia encaixat 5, dos menys que ara, que n'ha rebut 7.

Dos anys enrere, els números encara eren més bons. Les sis primeres excursions de l'exercici 2014/15 es van saldar amb bastant bon sabor de boca. Per començar, tres victòries a Alcorcón (1-2), Albacete (0-1) i Sabadell (0-2). A part, un parell d'empats a Gijón (1-1) i Sòria (2-2) amb gols en els últims minuts. L'única relliscada va arribar a Valladolid (2-1). En total, 11 punts de 18 i més gols que mai a favor (9) per 6 en contra. Eren les primeres passes d'un equip que va destrossar tots els registres a fora, convertint-se en el millor visitant de Segona A al final del curs amb fins a 14 victòries:?13 d'elles a la lliga i l'altra a la promoció d'ascens.

El curs anterior, el 2013/14, Pablo Machín no va començar-lo a Girona, però sí que va acabar-lo. Suficient per dirigir, també, sis partits a fora. El balanç, fins i tot, va ser millor que l'actual. En aquella ocasió va lligar la permanència, en part gràcies als 7 punts de 18 possibles que va sumar a fora. Va guanyar fins i tot més partits a domicili que els que porta ara, amb un 0-1 a Tenerife i el vital 1-2 a Ponferrada. A això, se li ha de sumar un empat al camp de l'Hèrcules (0-0). I com ara, va acumular tres derrotes:?Sporting (3-1), Barça B (2-1) i Recreativo (1-0).