Del 30 d'agost del 2008 fins ara, han passat moltes coses. Per començar, 3.000 dies, que es diu ben ràpid. Tot aquest temps ha donat per a molt. El món ha viscut de tot; coses bones i dolentes, alegries i desgràcies. Canvis de govern, del clima i de tota mena. Però hi ha hagut una cosa que segueix com llavors. Amb alguns matisos, però mantenint la seva essència. Aquell dia el Girona tornava a la Segona Divisió A després de mig segle de no ser-hi. S'estrenava al món professional dècades més tard d'una travessia pel desert i ho feia amb una victòria de prestigi al camp del Celta de Vigo. Tot aquest temps després, el club, tot i que ha viscut una metamorfosi evident, segueix instal·lat a la mateixa categoria, d'on encara no s' ha mogut. Llavors, no feia més que mirar amb temor cap a baix per por de tornar-hi a caure; ara, 350 partits de lliga regular després, s'ha guanyat l'etiqueta de veterà i sospira per certificar, d'una vegada per totes, aquell ascens a Primera que se li ha escapat dues vegades seguides.
Diumenge passat a Múrcia, Pablo Machín i els seus tancaven amb victòria el seu partit número 350 a la Segona Divisió A de manera consecutiva. Són 8 temporades i un terç seguides a la categoria de plata, amb un balanç positiu que ha anat in crescendo amb el pas dels anys. En total, des d'aquell ja famós 30 d'agost del 2008 fins ara, els gironins han aconseguit 130 victòries, han cedit 112 derrotes i han acabat empatant en 108 ocasions. El rècord de triomfs es va produir ara fa dos cursos (2014/2015), ja amb Machín a l'equip. Aquell any van ser 24 les victòries que es van sumar. El segon millor registre data de l'exercici 2012/2013, amb Rubi a la banqueta. En aquella ocasió, quart lloc final i 21 triomfs. La tercera millor marca es va produir l'any passat, amb 17. Per contra, les 11 victòries de la primera temporada (2008/2009) es converteixen en el balanç més negatiu registrat.
Si dos anys enrere es van guanyar més partits que mai, també és quan menys se'n van perdre. Només 8 derrotes, per 10 del curs anterior i 13 de l'any de Rubi. En canvi, les 17 ensopegades de la campanya 2011/2012, en la que van passar fins a tres entrenadors (Raül Agné, Josu Uribe i Javi Salamero) i la permanència és va lligar gràcies, en part, al descens del Vila-real que acabaria arrossegant el seu filial a Segona B, es converteixen en el registre més negatiu d'aquest aspecte.
350 partits i un total de 498 punts aconseguits dels 1.050 que hi ha hagut en joc durant tot aquest temps. O el que és el mateix: s'han sumat el 47,42 per cent de punts disputats en totes aquestes temporades; una mica menys de la meitat. L'any més prolífic, un cop més, va ser la temporada 2014/2015: 82 punts. Un botí espectacular, però insuficient per pujar a Primera. Després, els 71 punts de l'any de Rubi i un xic per sota, els 66 de l'exercici anterior. En canvi, les campanyes 2008/2009 i 2011/2012 es van tancar amb 49 punts. Per sota la xifra màgica dels 50 que teòricament asseguren la permanència, però suficients per mantenir la categoria.
Més victòries que derrotes, gairebé la meitat dels punts en joc al sarró i també més gols a favor que no pas en contra. Perquè al llarg de totes aquestes temporades consecutives a la Segona Divisió A, el Girona ha anotat 458 gols. Una bona xifra, que va tocar sostre quan Rubi n'era l'entrenador. Aquell curs, se'n van marcar 74, l'actual rècord. La xifra que més se li acosta són els 63 de la temporada 2014/2015. I en contra, se n'han rebut 412 en 350 partits. Els dos últims anys, amb Machín a la banqueta i Isaac Becerra a la porteria, és quan menys n'ha encaixat l'equip: 28 fa un curs i 35 en l'anterior.
La golejada a favor més àmplia de tots aquests 350 partits la va signar l'equip el 16 de febrer del 2014. Va ser contra el Lugo, precisament el rival d'aquest cap de setmana a Montilivi. El resultat, un ampli 6-0 gràcies als gols d'Ortuño, Migue, Iván López, Gerard Bordas, Timor i Pavón en pròpia porteria. Però no tot han estat alegries, pel que també ha hagut de lamentar algun revés força contundent. Al llarg d'aquests anys, ha encaixat 4 gols i s'ha quedat sense veure porteria en més d'un partit. Li va passar dos cops el curs 2009/10, contra el Llevant (0-4) i l'Elx (4-0); una temporada després a Huelva (4-0); el curs 2012/2013 al camp de l'Sporting de Gijón (4-0)i també un any més tard a Sabadell, en un 4-0 que forçaria la destitució de Javi López).
Balanç negatiu al «play-off»
Són 350 partits seguits a Segona Divisió A, però n'hi ha una desena més de promoció, en què les coses no han anat tan bé als gironins. En tres d'aquestes vuit temporades i un terç el Girona ha hagut de passar pel peatge del play-off rumb a Primera, però sempre s'ha quedat a mig camí. Deu partits, amb un balanç més negatiu que no pas positiu: 3 victòries, un sol empat i fins a 6 derrotes. Suficients, perquè a cada intent de pujar la plantilla es quedés amb la mel als llavis. El primer cop, la temporada 2012/2013, victòria contra l'Alcorcón (3-1) i empat a Madrid (1-1), però derrotes en l'eliminatòria final amb l'Almeria: 0-1 i 3-0. Més mal va fer el play-off 2014/2015. Golejada a Saragossa (0-3) i sorprenent remuntada dels aragonesos a Montilivi (1-4). L'any passat, amb un balanç d'una sola victòria (3-1 amb el Còrdova) i tres derrotes (2-1 a l'Arcángel i els 2-1 i 0-1 amb Osasuna) era impensable pujar.
