Diuen els que en saben de futbol que tenir a la plantilla jugadors de la terra dóna un plus de sentiment, d´identificació i d´implicació molt necessari als equips. Al Girona i després d´uns anys amb una mínima representació gironina a l´equip, en les darreres tres temporades la quota de futbolistes de la demarcació s´ha anat ampliant. I no pas amb un paper residual o testimonial sinó amb homes indiscutibles a l´onze titular, alguns dels quals han estat temptats fins i tot per equips de Primera Divisió. Pere Pons, Eloi Amagat i Àlex Granell són homes contrastadíssims ja a la categoria i en el cas del de Sant Martí Vell tothom és conscient que aquesta serà la seva última temporada a Montilivi si no s´aconsegueix l´ascens. Pons és sens dubte un dels tresors més preuats del club i un jugador de màxim nivell ja a la categoria.
A Sebas Coris li ha costat més però finalment sembla que ha fet el pas endavant que tothom esperava i li demanava. El jugador de Tossa de Mar, després de dues temporades de rendiment intermitent, ha aprofitat l´absència per lesió de Cifuentes per fer-se l´amo del carril dret i consolidar-s´hi. Contra el Lugo va fer el que sempre li demana Machín que és encarar, donar profunditat a l´equip i brindar bones centrades per als davanters. Tant és així que en la primera jugada del partit se´n va anar de tres rivals i va cedir en safata de plata el gol a Borja García, que s´hi va recrear amb un toc de taló.
Coris va millorar i ampliar el seu contracte precisament la setmana passada fins al 2019. El selvatà és la nineta dels ulls del director esportiu Quique Cárcel, que se´n va enamorar quan va aterrar l´estiu del 2014. Tres temporades després, Coris ha deixat enrere tots els problemes físics que no l´han deixat competir amb regularitat i s´ha convertit en una realitat. A diferència de Coris, en el cas de Granell va ser un «arribar i moldre». El migcampista gironí fitxat l´estiu del 2014 procedent del Prat va ser gairebé indiscutible durant dues temporades seguides (14-15 i 15-16). Enguany, però, l´arribada de Portu, el bon moment d´Alcaraz i el matís que ha fet Machín al sistema passant a jugar amb només un atacant, van fer que perdés presència a l´equip fins a ser arraconat primer a la banqueta i després fins i tot a la graderia. Granell, tot i això, no va abaixar els braços, va rebel·lar-se i va seguir treballant per convèncer Machín que té moltes coses encara per aportar a l´equip. Pràcticament un mes i mig -amb un parèntesi de deu minuts a Cadis- va passar des que va jugar mitja hora contra l´Almeria fins que va tornar a l´onze davant el Numància amb gol inclòs. A partir d´aquí, Granell ja no ha sortit de l´onze titular exhibint novament el seu millor nivell. El gironí s´ha sabut reinventar amb èxit i adaptar-se a les exigències del retocat sistema per tornar a ser aquell migcampista de contenció precís en la passada i amb arribada des de segona línia. Eloi Amagat, de la seva banda, confia reintegrar-se avui als entrenaments després de deixar enrere una lesió muscular que l´ha tingut de baixa cinc setmanes. Al gironí li va costar entrar a l´equip al principi però quan Machín el va necessitar va respondre. És, sens dubte, un valor segur i un home que Machín sap que donarà la talla sempre.
Carbó treu el cap i Mas s´espera
Aquesta temporada, la quota de gironins a la plantilla la completa un Carles Mas que cada cop veu més a prop el final de la seva recuperació. El central banyolí es va trencar els lligaments del genoll al tram final del curs passat i, en principi, abans de Nadal hauria de rebre l´alta. Ara bé, amb sis centrals més a la plantilla (Alcalá, Ramalho, Marí i els ara també lesionats Juanpe, Kiko Olivas i Richy), tindrà complicat fer-s´hi un lloc. És per això que el més probable és que el club li busqui una sortida en forma de cessió.
L´allau de baixes que ha col·leccionat el Girona aquest primer tram de competició ha fet que Machín hagi hagut de recórrer al Peralada per completar molts entrenaments i convocatòries. En aquest sentit, un dels més habituals a la dinàmica del primer equip és Marc Carbó. El saltenc va tenir el seu premi en la victòria contra el Numància a l´estadi (3-0), quan el tècnic sorià el va fer debutar als últims minuts de partit. Un somni complert per al migcampista que es va convertir en el 27è jugador de les comarques gironines que s´estrena a Segona Divisió A amb el Girona en aquesta etapa moderna (2008-16). El porter de Lloret de Mar fitxat de l´Olot aquest estiu, Gianni Cassaro, és un altre habitual als entrenaments i convocatòries quan Bounou és amb el Marroc.
