Les tres victòries consecutives contra UCAM (0-1), Lugo (3-1) i Osca (1-2) i la sèrie de 13 punts de 15 han disparat el Girona. Els homes de Pablo Machín s'han convertit en l'equip més en forma del moment i han escalat llocs fins a consolidar-se a la segona posició. Tots són flors i violes però tal com recorden els jugadors i l'entrenador, «la lliga és molt llarga». Tot just són 16 les jornades que s'han disputat i encara no s'ha arribat ni a la meitat de la Lliga. Les sensacions i els resultats són molt bons però no n'hi ha prou. El repte és mantenir-los fins a final de temporada per a aconseguir un objectiu que s'ha resistit les dues últimes temporades: l'ascens. El camí, a banda de llarg, és ple d'obstacles i el primer dels quals arribarà diumenge a Montilivi en forma de líder sòlid i intractable. El Girona rebrà la visita d'un Llevant que ha perdut certa pistonada les darreres jornades però que continua descat al capdavant de la classificació amb 31 punts, 4 més que els gironins que, a més a més tenen un partit més. Serà doncs un duel d'alt voltatge entre segon i primer classificat en un Montilivi que s'espera que es vesteixi de gala responent a la crida dels jugadors.
Tot un repte i una prova de foc per a un Girona que ja sap què és derrotar els líders i ho ha demostrat uns quants cops aquestes últimes temporades. De fet, en la quinzena d'ocasions que el conjunt blanc-i-vermell s'ha enfrontat als primers classificats des del 2008, en cinc ha estat capaç de carregar-se el líder. La temporada passada ho va aconsguir dos cops. Primer en la visita al Sadar contra l'Osasuna contra el qual el solitari gol de Rubén Alcaraz va servir per endur-se els tres punts. Els navarresos van perdre el lideratge amb aquella derrota. L'altre líder que va cedir davant els gironins va ser l'Alabès. Els bascos van caure per 1-0 (gol de Lekic) a Montilivi on havien arribat compartint primer lloc amb el Leganés. Precisament, el conjunt madrileny també va arribar com a líder el curs passat a Montilivi i en va poder esgarrapar un punt (1-1). Qui va conquerir l'estadi gironí va ser el Còrdova que va imposar-se per 1-2 abans de Nadal en el pitjor tram de competició que va travessar el Girona.
També va sortir amb la cua entre cames de Montilivi el Deportivo de la Corunya i l'Hèrcules la temporada 2011-12. Gallecs i alacantins van presentar-s'hi com a líders però van caure-hi per la mínima. Contra el Dépor, un gol de Jandro de penal va donar els tres punts als de Javi Salamero, mentre que Ferran Corominas va ser el botxí de l'Hèrcules, també de penal, (1-0) a la jornada 12, encara amb Raül Agné a la banqueta. El Deportivo és un rival que porta molts bons records a l'afició blanc-i-vermella. I és que la temporada 2013-14 els gironins van esgarrapar un punt de Riazor en una situació agònica (0-0). L'equip dirigit per Javi López arribava al camp del líder penúltim amb 22 punts i va sumar un punt en el famós dia que el tècnic barceloní va veure «brots verds». Aquell mateix curs i ja amb Machín a la banqueta, el conjunt gallec va arribar com a segon classificat ja ascendit a Montilivi a l'última jornada de Lliga i va ser testimoni de la culminació del miracle dels gironins (3-1) que van salvar-se. El campió final va ser l'Eibar.
Un dels duels amb més similituds amb el que diumenge disputaran Girona i Llevant a l'estadi és el que va enfrontar els gironins amb l'Elx la temporada 12-13. L'equip de Rubi tenia 30 punts i rebia el líder indiscutible Elx que en sumava dos més (32). En un partit de poder a poder, els gironins van perdonar un piló d'oportunitats i van veure com un gol de l'holandès Powel els condemnava a la derrota (0-1). A la segona volta, i amb els il·licitans destacadíssims camí de Primera, el Girona va aconseguir un empat d'allò més positiu al José Martínez Valero (0-0).
Durant la temporada 14-15, el Girona també va disputar partits de la màxima. Els de Machín van enfrontar-se al Valladolid a Pucela en un duel on els gironins hi van arribar líders però van cedir el primer lloc a favor dels de Rubi (2-1). La jornada següent, el Girona va tornar a perdre contra el Las Palmas (1-2) a Montilivi en una derrota que va fer caure els de Machín al quart lloc i impulsar els canaris a la primera posició. El Betis, que acabaria pujant destacat, no va donar opció als gironins en els dos enfrontaments malgrat no presentar-s'hi com a líder. Així, a Montilivi, els andalusos s'hi van imposar per 1-3 i al Benito Villamarín, el golàs de falta de Granell va arribar massa tarda per posar emoció al partit (2-1).
Més lluny queda la victòria contra la Reial Societat de la 2009-10 (1-0, gol de Calle de penal) i les derrotes a l'estadi davant el Xerez (0-2) i el Tenerife (0-1) de la 08-09. Els canaris celebrarien l'ascens amb aquella victòria a Girona malgrat que després acabarien subcampions rere el Xerez.
