Ja feia uns dies que avisava; s'entrenava amb intermitència, amb millors i pitjors sensacions, però no se n'acabava de sortir. Fins que ahir, Eloi Amagat va completar sense problemes una jornada exigent amb una doble sessió de treball. El migcampista deixa així enrere una lesió que l'ha acompanyat durant gairebé un mes i mig, i que l'ha obligat a viure des d'un segon pla el gran moment de joc i resultats de l'equip. Ara, un cop ha fet net d'unes molèsties al gluti, diu estar del tot «preparat» per tornar a jugar. Si fos necessari, fins i tot aquest diumenge contra el Llevant podria reaparèixer.

«Per sort ja està oblidat», deia ahir, alleugerit, abans d'enfilar cap al gimnàs per realitzar el segon dels dos entrenaments del dia. «Potser s'ha allargat una mica, però tampoc no gaire més del que estava previst», afegia, tot recordant que les 6 jornades que s'ha perdut se li han fet una mica llargues. «Quan estàs fora sempre sap greu, sobretot pel bon moment que viu l'equip, oferint un gran rendiment». Ell és una de les moltes lesions que el vestidor ha hagut de lamentar, però tot i així el Girona és segon, en ascens directe: «Això demostra com de bona i llarga és aquesta plantilla. Qualsevol dels últims anys, tantes baixes acumulades les hauríem lamentat».

També va valorar el duel de diumenge contra el Llevant, «el millor partit que es pot veure ara mateix a la categoria», assegurant que els gironins hi arriben «en un moment espectacular» i també «molt confiats» per mirar de guanyar «un clar candidat a l'ascens».

47 dies sense jugar

Aquestes últimes temporades, Eloi Amagat ha acabat jugant una mitjana de 30 partits per curs. Amb més o menys titularitats a l'esquena, sempre s'ha convertit en un dels actors importants. Un rol, però, que aquest any ha canviat. Aquesta última lesió, sobretot, però també el bon rendiment de la competència directa i el criteri de Machín l'han relegat a un paper més secundari. Passades 16 jornades, tot just acumula 199 minuts repartits en 5 partits: Mallorca, Mirandés, Reus, Cadis i Oviedo. Precisament, contra els asturians va ser l'última vegada que se'l va veure en acció. D'això ja fa 47 dies. Guanyar-se un lloc a l'onze, sobretot després d'aquesta aturada obligatòria, li serà complicat. Ell és dels tot «conscient» de la situació: «El nivell que estan oferint tots els jugadors és altíssim, sobretot els del mig del camp; estan en un moment espectacular. Però tampoc es poden adormir; tots treballarem perquè volem aportar i sumar».