Tal com juga el Girona crea moltes dificultat als seus adversaris. Si aquests volen fer ajudes en banda per tapar les incorporacions d´Aday i Coris deixen espais per dintre. Com que Borja García i Portu tenen llibertat de moviments i surten a rebre entre línies disposen de més espais, aquests jugadors creen dubtes entre els centrals i els mitjos defensius i poden desenvolupar molt bé el seu joc. No és fàcil contrarestar tots aquests moviments i des que Pablo Machín ha trobat la manera de situar tots els seu jugadors dins el terreny de joc el Girona està passant pels seus millors moments d´aquesta temporada. Sebas Coris està en un gran estat de forma, demostra qualitat, té profunditat, atreviment i molta participació, juntament amb Aday Benítez per l´altra banda resolen favorablement les accions d´u per u provocant desequilibri i superioritats numèriques en banda. Sens dubte l´estat de forma dels dos carrilers fa més fàcil la feina dels altres jugadors. Tot i ser el líder el Llevant li va jugar amb respecte al Girona, es replegava i deixava sortir el seu rival per ajuntar línies amb cinc jugadors al mig camp, en atac perdien la pilota amb facilitat i permetia que els locals disposessin del control del partit. Tot i així, abans del gol de Samuele Longo, durant els últims minuts de la primera part van arribar els dubtes en el Girona. La baixa de Borja va trencar el ritme i el partit es va obrir. No interessava els de Machín un partit trencat, ja que el Llevant tenia qualitat suficient per desencallar el resultat.
Bona lectura de joc
A l´inici de la segona part els mitjos del Llevant Campaña, Natxo Insa i Javi Espinosa anaven guanyant terreny, tenien més la pilota i disposaven de superioritat al centre, era el moment ideal perquè el Girona tornés a ajuntar línies per tenir controlat el partit. Calia veure la seguretat defensiva de l´equip, la concentració i bona col·locació dels tres centrals era vital, i més quan l´entrenador asturià dels valencians, Juan Ramón López Muñiz, va sacrificar un jugador del mig camp com Natxo Insa per jugar amb Víctor Casadesús i Roger Martí en punta. Van ser els minuts en què els valencians arribaven però no es mostraven encertats en la fase de finalització, els xuts de què van disposar no van posar en dificultats René Román.
Plantilla amb recursos
Ahir l´entrenador del Girona va haver de fer dos canvis per obligació per les lesions de Borja García i de Sebas Coris. Per solucionar la baixa del lateral dret el recanvi era clar, Cifuentes ja estava preparat; per substituir el migcampista disposava de diverses opcions, col·locar un davanter com el canari Cristian Herrera o bé optar per un migcampista com Eloi Amagat o Rubén Alcaraz. De totes les opcions que tenia el tècnic va triar la més ofensiva. Ja sabem que la competició és molt llarga, disposar de recursos en totes les posicions i de jugadors de perfils diferents facilita les decisions de l´entrenador, tot i que cal tenir una molt bona gestió de vestuari, quan els resultats són bons tot és més fàcil. El Girona està en molt bona línia, jugadors importants estan en un gran estat de forma i després d´aconseguir quatre victòries consecutives cal aprofitar la força del grup per continuar amb aquesta magnífica dinàmica de resultats.
