Més que el que va veure durant 90 minuts i escaig al damunt de la gespa, Pablo Machín es va quedar, sobretot, amb una imatge. La del seu equip al vestidor, just després de guanyar el Llevant, el líder de la categoria i gairebé intractable. «He vist a un equip content, però no eufòric. Segurament, fa un temps o qualsevol altre equip estaria molt més eufòric després de guanyar el líder. Nosaltres no. Això diu molt de la maduresa d´aquest vestidor». Veure com els seus jugadors s´estan fent grans és el que més patxoca fa al sorià, satisfet amb el triomf i també amb la ratxa, però també amb l´actitud que jornada rere jornada demostra aquest Girona. La d´un equip capaç de superar qualsevol adversitat; ahir, desfent-se d´un rival com el Llevant el dia que Borja García i Coris queien lesionats. «Som un bloc, un equip amb majúscules i ho hem tornat a demostrar».

Conclusions que va treure després d´un «partit que no passarà a la història» en què la «intensitat» va ser la nota predominant i on va veure els gironins lleugerament superiors al seu oponent. «La victòria és justa», va sentenciar. Només va lamentar la precipitació dels últims minuts, tot i que ho va argumentar: «És cridaner que, jugant contra el líder, hàgim viscut una segona part força plàcida. Només al final, fruit del nostre adn d´anar cap a dalt, tot ha embogit una mica i ens han posat una mica la por al cos amb el seu gol. Però res més». El 2-1 final feia justícia, segons el seu criteri, al que s´havia vist a la gespa de Montilivi. «En partits així sol guanyar el que marca primer i així ha estat. Crec que ho hem merescut, perquè hem insistit més que no pas ells. Ens hem posat per davant i no els hem deixat fer el seu futbol. Pràcticament no ens han generat ocasions; nosaltres n´hem creat poques, però més que ells. Amb el 2-0 tot s´ha tranquil·litzat. Crec que hem sabut competir contra un excel·lent rival».

Una vegada més, a Machín li va faltar temps per recordar que ser un «bloc» i que tothom se senti «important» és una de les claus perquè els gironins hagin signat una de les millors arrencades de lliga dels últims anys. Va quedar clar ahir, quan l´equip es va saber sobreposar a la lesió de Borja García, un dels jugadors més en forma de la plantilla, i que tampoc va lamentar la també lesió de Coris a l´hora de joc. «És un orgull per a qualsevol entrenador veure com tothom respon quan li toca jugar. Som un equip amb majúscules, un bloc. Semblen frases buides però aquí tenen molt de sentit. Al Girona es demostra que és així. Tots els jugadors són importants i no hi ha ningú imprescindible. Tothom està preparat per jugar quan li arriba el moment. Curiosament, com més baixes hem tingut, millors resultats hem sumat».

La victòria, la quarta consecutiva, manté els gironins en segon lloc, però retalla la diferència amb el Llevant i deixa el tall de la promoció sis punts per sota. «Ara no dono importància a la classificació. El que és realment important és haver guanyat aquest partit i haver-ho fet contra el líder», analitzava Machín, qui va fer una crida a la calma. «Encara hem de picar molta pedra. I vénen transatlàntics per darrere. Un d´ells és el Getafe. Hem de tenir clar que tota la temporada no serà així i que les ratxes vénen i se´n van. Quan no tinguem el nostre moment, intentarem minimitzar-lo amb el coixí de punts que ara estem aconseguint».

Un cop superat el Llevant, Machín el que espera és que en les properes jornades el seu equip sigui capaç de «mantenir aquest nivell d´intensitat i implicació». El primer escull serà l´Alcorcón, un rival que «està en una bona dinàmica, sobretot al seu camp. Ens tocarà doblegar-los i ho intentarem amb tota la humilitat del món». Finalment, va justificar per què havia escollit a René i no pas a Bounou per ocupar la porteria. «Tinc dos bons porters que em transmeten confiança. Cada setmana no explicaré per què juga un o l´altre».