Pablo Machín i la seva família estan molt ben integrats a Girona, però al tècnic sorià encara li costa acabar d'entendre alguns trets del caràcter gironí. Una dificultat que, per exemple, no li permet valorar que, per a Girona, posar més de sis mil espectadors a Montilivi al mes de desembre i en un dia plujós és una molt bona entrada. 6.086 espectadors que per a Machín, i amb això segurament té bona part de raó el tècnic, no són suficients per recompensar els mèrits que està fent l´equip, però sí que representen la millor entrada de la temporada a l´estadi i la constatació que, tot i que encara hi ha molta temporada per endavant, les decepcions dels dos últims anys contra Lugo i Osasuna no ha refredat la il·lusió per l´ascens de l´afició gironina.

En les últimes sis jornades, el Girona només ha cedit dos punts (els de l´empat a casa contra el Tenerife), en un bon moment de joc que, dia a dia, ha d´anar engrescant més aficionats a anar a Montilivi. L´entrada d´ahir supera en 700 espectadors la segona millor de la temporada, contra el Reus, en un partit que va deixar molt bon regust als més habituals coneixedors del potencial d´un Llevant que, tot i ser el líder, va jugar amb molt de respecte a un Girona que acapara elogis entre el món del futbol i omple d´orgull uns aficionats que Machín vol que passin de felicitar-lo pel carrer a omplir d´una vegada per totes les graderies de l´estadi. «Fastigueja una mica no tenir el suport de la ciutat com mereix l´equip. Si tothom està orgullós del Girona allà on va, els animo a fer una passa endavant. No hi ha millor ambaixador que porti el nom del Girona arreu com ho fem nosaltres», va dir ahir un inconformista Machín que, comprengui o no el caràcter poc explosiu dels gironins, continuar anhelant un estadi on cada setmana nou mil espectadors condueixin el seu equip cap a un ascens a Primera que s´ha escapat per poc en les dues últimes temporades.

Amb la mateixa il·lusió que Pablo Machín per veure un estadi de Montilivi ple, aquesta mateixa setmana havia fixat l´objectiu entre 6.000 i 7.000 espectadors, però més coneixedor de la realitat gironina, el president Delfi Geli assegurava després del partit que «hem de felicitar la gent perquè avui s´ha vist un ambient bonic, amb la gent animant i ajudant molt l´equip tot i el dia que ha fet amb la pluja». Avui, dilluns, el club enceta una nova campanya de captació d´abonats de cara a la segona volta i Geli espera que «la gent que potser ha esperat una mica a veure com anava l´equip ara també s´hi enganxi perquè, estem a mitja lliga, encara queda molta feina per i els necessitem a tots».

El president del Girona està convençut que «la gent que ve a futbol s'ho passa bé i això farà que cada cop en vingui més». I, ahir, tot i pluja que va caure en alguns moments, i que cap dels dos equips va gaudir de gaires oportunitats, els més de sis mil aficionats que varen anar a l'estadi s'ho varen passar bé. La matinal va començar amb el reconeixement a Jandro, va continuar amb una primera part molt equilibrada en la que els aficionats locals van acabar cridant d'alegria gràcies a l'oportunisme de Longo, i va acabar amb una segona en què la parròquia local va passar de celebrar el gol de Ramalho a contenir la respiració en el descompte després del 2-1 de Rafael (m.89).

Entremig hi va haver la indignació perquè l'àrbitre, De la Fuente Ramos, es va estalviar alguna targeta groga per als jugadors d'un Llevant que, però, van ser els que van acabar envoltant el col·legiat amb el partit acabat. I és que, encara que siguis el líder, perdre mai agrada. Més contents que els jugadors del Llevant van marxar els aficionats del Girona tot i que, i això també és tarannà gironí, més d´un ja deia «a mi els que em fan por són els del Nàstic...». Els tarragonins ­seran el proper rival a l´estadi el dia 17.