Ningú donava un duro pel Girona però Pablo Machín va decidir acceptar el repte que li va presentar el llavors director esportiu Oriol Alsina. Era el mes de març del 2014 i el conjunt blanc-i-vermell s´enfonsava sense remei. L'equip era cuer, venia de sortir escaldat de Sabadell (4-0) i la directiva de Francesc Rebled acabava de fulminar Javi López, segon entrenador de la temporada després de Ricardo Rodríguez. Ofegats econòmicament, el descens era, més que una amenaça gairebé una realitat que començava a ser assumida per a molts aficionats. Tot i començar amb dues ­derrotes seguides contra Múrcia (0-1) i Sporting (3-1), que deixaven la permanència a 8 punts, la mà, les idees i la llibreta del tècnic sorià van redreçar el rumb d'un equip gris i deprimit fins a salvar-lo a l'última jornada contra el Deportivo (3-1). La història és més que coneguda i des d'aquella fita, Machín ha dut el Girona a lluitar amb els millors per ascendir a Primera Divisió. Primer entre el Lugo i el Saragossa van acabar amb el somni i el curs passat, va ser l'Osasuna del seu admirat Enrique Martín Monreal, qui va frustrar l'ascens. Malgrat els dos disgustos, la feina de Machín al Girona no ha passat desapercebuda per ningú i el sorià ha eixamplat el seu catxet a Montilivi fins a convertir-se en un dels tècnics més reconeguts de la categoria.

A més a més, el de Gómara, arran de la destitició de Carlos ­Terrazas la setmana passada al Mirandés, ha passat a ser l'entrenador que més temps ha estat en una banqueta de Segona A. I és que cap altre tècnic ha estat més temps seguit dirigint el mateix equip a la categoria de plata que Machín. Només Vicente Moreno, del Nàstic, el supera per uns mesos però el valencià va començar la seva etapa a Tarragona amb l'equip a Segona B. En total són gairebé tres anys els que fa que Machín que és l'amo de la banqueta de Montilivi. Un període de temps del tot inusual en una categoria tan exigent com la Segona A, on els dirigents dels clubs de paciència en tenen ben poca. Sense anar més lluny, en poc més d'una setmana han caigut Terrazas (Mirandés) i Vázquez (Mallorca). Machín ha arrelat a Girona i ha fet del seu esquema 5-3-2 o 3-5-2 un senyal d'identitat i una marca d'un equip que ha passat de lluitar per evitar el descens a ser un dels grans. El tècnic sorià compta ja amb una penya oficial que un grup d'aficionats han creat en honor seu pels mèrits realitzats tots aquests anys. Són ja 124 partits, entre Lliga, play-off d'ascens i Copa del Rei en els quals ha aconseguit 55 victòries, 34 empats i 25 derrotes.

A Montilivi, Machín és tota una institució. És un home respectat i escoltat tant per la direcció esportiva com pels dirigents. El seu passat i, sobretot el seu present i les perspectives de futur l'avalen. Les quatre temporades que fa Machín és a la banqueta han convertit també el sorià en l'entrenador que ha enllaçat més temps seguit a Montilivi en els últims 25 anys. I és que des que Xavi Agustí va dirigir el Girona del 1988 fins al 1992, cap altre entrenador ha estat capaç d'estar-se més de dues temporades i mitja seguides al ­càrrec. Machín va acabar la 13-14, ja en duu dues de senceres (14-16) i va camí de completar la tercera seguida (16-17). És a dir, quatre cursos asseient-se a la banqueta de Montilivi de manera ininterrompuda. La fita del sorià no ha estat a l'abast de cap altre entrenador tret del banyolí. Ni Raül Agné, a qui Machín va superar ja en nombre de partits dirigits a Segona A, ni Agustín Abadía, ni Quim Barti ni tampoc Pere Gratacós o Alfons Muñoz. Gratacós és qui més s'acosta als números de Machín. El de Besalú, ara al FC Barcelona, va dirigir el Girona des del curs 1997-98 fins al principi del 99-00.