Els 16 gols que va marcar amb el Girona la temporada 2014/15 van situar, com sol passar en aquests casos, un davanter per a qui gairebé ningú hauria apostat un any abans a l'aparador. A Montilivi Fran Sandaza hi va recuperar el somriure que havia perdut a Lugo, però malgrat els intents de renovar-lo, una marejant oferta del futbol japonès el va enviar al FC Tòquio. L'aventura va ser fallida. No va tenir ni minuts ni continuïtat i a l'estiu va tenir clar que si volia recuperar la seva millor versió havia de tornar a la seva segona llar. No ho ha tingut tan fàcil com s'imaginava. Amb 30 anys li ha costat recuperar la forma física, tot i que adverteix que ho fa «tot» per aconseguir-ho, des d'una dieta minuciosament pensada per tenir-lo en el seu pes ideal, fins a dobles sessions de treball al gimnàs. Quan semblava que tornava el millor Sandaza (l'1-0 del dia del Numància arriba després d'una increïble cursa seva per la banda en l'intent d'evitar que la pilota sortís a fora), una lesió precisament en aquell partit l'ha deixat cinc jornades fora de combat.

El davanter va reaparèixer diumenge a Alcorcón, sortint a la segona part «en una situació difícil, perquè perdíem 2-0 i jugàvem amb 10». Tot i això va tenir «bones» sensacions. «M'ha costat bastant aquest més i mig aturat, he intentat no perdre ritme, m'he posat a dieta per no agafar quilos. La lesió em va fer molta ràbia perquè m'havia costat molt arribar a aquell nivell i trencant-me feia un pas enrere», afegia ahir. Però tranquils. Sandaza ha tornat i arriba per quedar-se i tornar a ser decisiu. De moment aquesta temporada només ha fet un gol, contra l'Almeria, però promet que de cara a la segona volta «és veurà un altre Sandaza» que aportarà gols i molt treball a l'equip. Què li demana al 2017? Oblidar aquest 2016, pujar amb el Girona i fer-se un tip de cantar dianes.

«Aquest any ha sigut molt complicat. No he jugat gaire, no he tingut continuïtat, i des del mes de març que no m'entrenava», argumentava el futbolista, agraït a l'afició del Girona que li segueix mantenint l'estima com el primer dia: «El dia que em vaig lesionar molta gent em va enviar missatges d'ànim i aquestes coses s'agraeixen. Només puc dir que tornaré a fer gols, que m'ho deixaré tot al camp, i que tornaré a ser un jugador decisiu per a l'equip».

Ara el davanter de Toledo no amaga que el «fot» l'aturada de Nadal perquè representa una nova aturada quan el que necessitaria seria acumular com més minuts millor. Té previst aprofitar les vacances per entrenar-se en solitari i seguir la seva reinvenció personal. Ho argumenta d'una manera ben gràfica: «Jo no tinc un talent futbolístic de l'hòstia, necessito estar bé físicament i en el meu pes per ser l'autèntic Fran Sandaza. Si no tinc això, sóc un jugador normal».

Sobre la visita del Nàstic de dissabte, que posarà punt i final a la lliga per aquest 2016, Fran Sandaza alerta que «és un partit trampa». El cuer de Segona «ho està passant malament, els costa marcar gols i ells en reben en jugades aïllades... no serà en cap cas un partit fàcil i que ningú es pensi que abaixaran els braços perquè guanyant dos partits sortirien dels llocs de descens». Per això recomana «refer-nos de la derrota d'Alcorcón fent un bon partit a Montilivi. És un duel important i el volem guanyar per anar-nos-en de vacances en zona d'ascens directe a Primera, que voldria dir que estem fent bé la feina».

Granell i Alcaraz, sancionats

D'altra banda ahir el Comitè de Competició va confirmar les sancions a Àlex Granell, per acumulació d'amonestacions, i a Rubén Alcaraz, després de l'expulsió de diumenge a Santo Domingo. En el cas del migcampista gironí, s'hauria perdut igualment el partit per lesió, però el Girona, tot i saber que ja estava afectat, el va fer viatjar a Alcorcón per forçar la cinquena groga i fer net. L'equip va tornar ahir als entrenaments amb una sessió a Peralada.