Segurament a causa de les baixes al mig camp d´Àlex Granell i Rubén Alcaraz, Pablo Machín va decidir jugar amb dos davanters en lloc del seu habitual mig camp amb el doble pivot i dos mitjapuntes. El Nàstic va fer un plantejament molt bo per poder contrarestar el joc del seu adversari, va sortir amb tres centrals, dos mitjos pel centre, dues bandes i tres davanters. Els jugadors ofensius de banda jugaven més per dintre per deixar les bandes per a Gerard Valentín a la dreta i Ferran Giner a l´esquerra, que lluitaven en accions d´u per u contra Aday Benítez i Sebas Coris, respectivament. El problema era que el Girona tenia inferioritat numèrica al mig camp quan els puntes del Nàstic deixaven de pressionar els centrals i es replegaven a la zona de Pere Pons. Els tarragonins guanyaven a la zona central i no deixaven que els locals poguessin desenvolupar el seu joc, ja que provocaven la pèrdua ràpida del Girona per poder recuperar i sortir al contraatac amb tres jugadors ­ràpids, l´objectiu era aprofitar que tenia els tres davanters per combatre en situacions d´igualtat numèrica contra els tres centrals gironins.

Un altre aspecte que havia treballat molt bé l´entrenador visitant va ser la posició de Sergio Tejera sobre Borja García i Madinda sobre Portu, que permetia tallar línies de passada interiors i evitaven que dos dels jugadors més desequilibrants del Girona participessin amb continuïtat. A la segona part la pressió avançada dels de Pablo Machín els permetia poder recuperar la pilota amb més facilitat, els de Vicente Moreno anaven reculant i cedien el control als locals, en part era normal, ja que amb el marcador a favor el que volien era assegurar defensivament. També cal destacar la importància de l´estratègia, ahir quatre dels sis gols que es van fer van ser a partir d´accions de pilota aturada.

La diferència en la classificació. El partit va ser més igualat del que al final va assenyalar el marcador, però la diferència va raure en què l´equip que va segon veia com les jugades decisives el beneficiaven i per contra al que va cuer tot li sortia malament. Un partit on el Nàstic es va avançar en dues ocasions el va acabar perdent i amb dos jugadors menys sobre la gespa. No era un matx per acabar-lo d´aquesta manera.

Tornant al Girona la sensació és que Fran Sandaza al costat de Samuele Longo no acaba de rendir al seu nivell, li costa trobar espais i no es pot moure amb tanta llibertat. Ahir li va anar molt bé poder fer el gol que avançava en el marcador al seu equip. Per contra el jugador italià va entrar molt en joc, tant en accions en què havia d´aguantar la pilota d´esquena a porteria com a l´hora de buscar la rematada.