Il·lusió, fam i fe. Amb aquests tres ingredients, el Girona va tancar l´any 2016 amb una victòria d´aquelles que fan afició en el derbi contra el Nàstic a Montilivi. Un partit boig en què els de Pablo Machín no van estar segurament al seu millor nivell, però que van saber remuntar per dues vegades davant un Nàstic que va donar molta més guerra de la prevista.

La confiança que tenen aquest grup de jugadors en ells mateixos és màxima. Creuen en el que fan i tenen un objectiu a l´horitzó que no volen deixar escapar. Només així s´explica com van ser capaços de sobreposar-se a un Nàstic, superior durant tres quartes parts de partit, i derrotar-lo per 4-2.

Els ­tarragonins s´havien avançat amb dos gols a la primera part (0-1, m.19 i 1-2, m.41) però van acusar el 2-2 de Juanpe només sortir a la segona part i es van acabar de fondre com un glaçó amb l´expulsió de Delgado. Sandaza de penal (m.72) i Cristian Herrera van culminar la remuntada per certificar que el Girona passarà les vacances de Nadal en d´ascens directe. Afició i equip somien junts arribar a fites molt elevades. De moment hi ha gairebé mitja feina feta.

El repte era fer un bon partit per retrobar les sensacions perdudes la setmana passada a Alcorcón i arribar a l'aturada nadalenca de la millor manera, en posicions d'ascens directe. Machín va optar per un onze més ofensiu que mai, amb dos davanters nats, Sandaza i Longo, i dos mitjapuntes al ­darrere, Portu i Borja García, deixant sol Pere Pons en tasques de contensió. De la seva banda, Vicente Moreno ja havia advertit que havien estudiat bé el Girona, per això va sorprendre d'entrada calcant-li el sistema, cinc defenses i homes molt versàtils al mig del camp mirant de molestar Pons. Els primers minuts del Nàstic van deixar ben clar que no seria bufar i fer ampolles. Els tarragonins, més intensos i més ben col·locats, collaven un Girona que no es trobava gens còmode. Unes prestacions gens habituals en el cuer de la categoria. René començaria a tenir feina ben d'hora amb centrades a l'àrea petita i xuts llunyans d'Uche, sense conseqüències. Les males sensacions dels gironins es convertiren en realitat quan Alcalá va fer un penal de llibre a Delgado que Uche va transformar.

El Nàstic trobava premi als seus mèrits i obligava el Girona a remar contra corrent. L'aposta ofensiva de Machín no funcionava. Borja García i Portu no entraven en joc i encara menys ho feien Sandaza i Longo, que bregaven sense idees entre els centrals tarragonins. Tocava encaixar el cop, asserenar-se i mirar de trobar el camí per per fer mal a un Nàstic que amb l'avantatge havia fet un pas enrere. Una vegada més havia calgut un gol en contra per veure al Girona treure la ràbia i començar a trepitjar àrea rival. La reacció no semblava res de l'altre món fins que Aday va creure en una centrada de Coris i va cedir perquè Longo empatés el partit (1-1).

El Girona havia fet el més difícil empatant un partit en què estava sent sensiblement inferior al Nàstic abans de la mitja part. Tanmateix, l'alegria va durar ben poc perquè en l'acció següent Tejera sorprendria René amb una falta al pal dret que tornava a donar avantatge als visitants (1-2).

S'arribava a la mitja part amb desavantatge però amb igualtat numèrica ja que en l'acció de la falta de l´1-2, l'àrbitre va perdonar la segona groga a Pablo Marí. Potser per haver vist una groga el central valencià es va quedar als vestidors al descans i va cedir el seu lloc a un Juanpe que reapareixia dos mesos després. El central canari seria el protagonista només començar la represa, en posar el peu en una pilota penjada per Borja García a l'olla i tornar a empatar el partit. L'equilibri tornava al marcador amb tota la segona part per endavant. La represa encara podia haver començat millor si Longo hagués afinat més la punteria en una rematada que Dimitrievski va aturar amb dificultats.

El partit feia una altra cara. El Nàstic havia demostrat durant la primera part que era capaç de fer mal. Això sí, la intensitat era una altra i els gironins van sortir amb un altre aire. Era un moment important del partit en què el Girona tenia l´oportunitat de fer un pas endavant que, de passada, enfonsés un Nàstic molt fràgil mentalment per culpa de la seva delicada situació en la classificació.

Després d´una primera part òrfena d´ocasions tret de la que va suposar el gol de Longo, el Girona va començar a trepitjar més àrea. Així, l´italià tornaria a gaudir d´una altra gran ocasió per avançar els gironins amb un cop de cap, forçat això sí, que va sortir per sobre del travesser. La insistència del Girona trobaria el seu premi des dels onze metres quan Suzuki va cometre penal a Portu. Sandaza va ser l´encarregat de transformar-lo i avançar per primera vegada els de Machín al marcador.

Ara sí que el partit feia baixada, però ni molt menys estava sentenciat. L´absurda expulsió de Delgado per dir «pocavergonya» a l´àrbitre hi ajudaria i faria que el nivell de tensió a la banqueta del Nàstic pugés considerablement. Els nervis estaven a flor de pell i era el moment que el Girona sabés gestionar els últims minuts. Ho va fer fantàsticament gràcies al quart gol de Cristian Herrera, amb un xut sec des de la frontal de l´àrea que va sorprendre Dimitrievski. Els punts es quedaven a casa per fer que aquest any el Nadal sigui el més dolç des de fa moltes temporades, amb l´equip instal·lat en posició d´ascens directe.